Del 8 de Març de 2020

Per a A. B. R., que l'odia.

La Juliana em va enviar un whatsapp per dir-me que ja hi havia les samarretes i els vasos d'enguany per a la barra, grocs -lògic, no, tia?!- i amb el logo del Casal. Jo no tenia putes ganes d'anar al concert ni tenia ganes de sortir, perquè m'havia passat tot aquell dia de merda fent-me fitxes dels power points que entraven a l'examen. I perquè coneixia la Juliana, que a la nit no controlava gens i sovint te l'havies de passar tenint-ne cura. Però no parava amb els missatges, que hi hauria la Paloma al punt lila, que ens hi ajuntaríem tooo-tes. I em sabia molt greu dir-li que no i deixar-la tirada.
Anava de negre, amb la samarreta deli els texans estripats als genolls, però amb les vambes megablanques; les arracades de cèrcol a les orelles, dels més grossos als més petitons. El mòbil en una butxaca i un monederet de pell a l'altra, d'aquells que diu que semblen un cony.

Comentaris