Obrir un meló

Menjar síndria sense alegria i recordar la infància: sense séquies ni fanalets, ni a la mar, ni a la fresca. Amb l'explicat altra volta de ma mare de xiqueta que es pensava que es feien als arbres, i havent dinat les corfes per als porcs de la tia Rosa.

En el gest del ganivet a les llavors soc ara com aquelles mestresses. No escopir-les ni empassar-me-les.
No assecar-les al sol, no jugar-hi ni fer-me'n collarets...

Regalla sempre la bava dolça que deixava xopa la pitrera i agafoses les mans, de cap a l'escurada.

I dir-ho tot amb altres noms, furtats.

Comentaris