Pàgines

20.2.18

Ginebra

M’arrela el teu exili; he portat flors a casa per tu.
I per ella.  
                Branques de mimosa.
Els teus cabells a la mercè del vent antic,
i de nou les portentoses ales.
Escriurem.
I tornaràs.
I no hauràs marxat.
I podrem tornar.