Pàgines

13.9.17

En faré 42

De la cita de Constant, a Aloma: I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se'm mai., al mot final -i principi obvi- de La plaça del diamant: Contents...
D'haver-la odiada tant, jo també, a l'horitzó de poder-ne parlar... Jo també!

Des de la dona sola que soc i des dels quatre noms de la meua vulnerabilitat antiga: Desiré, Guillem, Míriam i Toñi, contra l'aleshores sempre ara i encara de qui al marge de la justícia del diccionari només entén la pistola -i la polla- com la lògica de l'índex, ales, ales, ales que esbarrien el cel que hi ha en cada toll!

Catàrtiques, arcangèliques.