Pàgines

14.4.17

Kalimat

A T. S., per un dinar d'estiu. I per tota i tanta la resta
Més tard -fou llavors-, una (in)certa metempsicosi...

ARCÀNGEL GABRIEL


Bell com el desig, quan no descansa en res, quan busca i quan tremola.

Enric Sòria,  "Talismans"



Venia d'Elisabets. Rambla travessa he topat amb la cruïlla Santa Anna amb Canuda. En aquest m'he abocat. Al principi, en un edifici en què ara obren, al costat dret segons s'avança cap a la cantonada on hi ha l'Ateneu, a la part baixa de la bastida que n'és testimoni, hi havia un home assegut, gairebé acatxat, quasi a la gatzoneta. Entotsolat amb un quadern sobre els genolls, absort mentre el gran cabal que érem la resta negava la ciutat.
Des que me n'he adonat, ja no cap altra cosa ni ningú altre. Amb candidesa de lliri: un home amb un quadern de cuir obert a la falda, un home que sembla àrab amb un quadern de cuir obert a la falda, un home que sembla àrab no sé si jove amb un quadern de cuir obert a la falda, un home que sembla àrab no sé si jove i formós amb un quadern de cuir obert a la falda, un home que sembla àrab no sé si jove i formós i aparentment pobre tot i la dignitat cortesa amb un quadern de cuir obert a la falda.
Quan hi era a besar l'he vist escriure, o dibuixar -capcot, no res fora seu-, o cal·ligrafiar amb tremp obscur al bell mig d'una pàgina senar, mentre que com un colom en restava la parella. Entre les cames i la pell del quadern s'estovallava un mocador vermell i historiat. Gest delicadíssim. Ha estat una imatge fulgurant, que m'ha corprès com poques petites altres que, belles com són, jo també salve amb poder de talismans. Fins a tres vegades m'he girat per a mirar-lo al temps que me n'allunyava.  
Plena de silenci, com la bossa sense els missatges que el deler hi fa alabatre en vibració.


I, ara, pasqual i sagrada, torne, devota, al (meu) segle.