Pàgines

17.4.17

Carícia: revelació ontològica

Soc
      fins allà on el cos se sap perquè encara no hi ha aplegat la mà que el reconeix, vermell de mapes íntims que m’aveïnen a dues ciutats des de la memòria de la pell, riuada en esguards de tendresa sol·lícita morta en germen:
                                            flors en venda, teixits flonjos i gossos domèstics als carrers.

On, tanmateix, el vent. I, adesiara, la pluja.