Pàgines

14.4.17


 وأعودُ.. أعودُ لطـاولـتي لا شيءَ معي.. إلا كلمات
                                                                                                               كلمات  نزار  قب 

YIBRIL

A la medina Laqcant
vaig tindre tracte amb un arcàngel.
Endimoniada com estava,
tot hi va resultar onerosíssim i sense fruit.
Vaig haver d’abandonar la ciutat.

Cara blanca com de ploma,
pedra travada com l’onada i la vora.
Desig enlaire alabatien les palmeres.

Així devia restar;
no vaig mirar enrere.


Després, hi hagué el temps, profà, en què quan algú parlava el seu idioma a prop meu, la seua absència hi prenia cos; com un déu mític metamorfosat per a entrebancar humanament un mortal...