Pàgines

3.2.17

Jo no sé de música, però sí de la (meua) vida...

En general tothom s'agrada de dir el vers aquell de les trompetes que l'havien precedida -i, d'alguna manera, a totes nosaltres prefigurades en ella.
Tanmateix, gairebé ningú no accepta la nostra arribada de timbals de Xostakóvitx.

La de Satie és música de ce-ta-cis. I no se'n pot cantar res de més formidable.

Hi hagué un home molt disciplinat que tocava el piano a la casa del costat. Passamà per al parquet de les meues vesprades, barana assolellada.

Em plau escriure amb l'ordinador mentre sonen l'ària inicial i la primera de les Variacions Goldberg. O, simplement, teclejar-hi. Com si era jo qui les tocava…