Pàgines

14.10.16

El bon Ja

Amb cos esquiu, romanç oblic i ull desatent, m'has prenyat de No, de prou, de mai. I, amorosa, he infantat. Perquè sóc terra fèrtil, i tinc l'amiga per llevadora.

Nuvolet melat i tendre, que bresse en una senalla, arribarà la lluna, fill meu, quan coneixeràs ton pare, a qui ja li és devingut solc inconreable aquest non ni non de batre.