Pàgines

4.7.16

I pau. La de les classes de gramàtica.

A C.D., que en sap i la transmet

Els que es pensen que la gramàtica només és un conjunt de regles i de comentaris s'equivoquen. Si ens hi fixem, la gramàtica revela el sentit amagat de la història, dissimula el desordre i l'abandonament, uneix elements, reconcilia les contrarietats, la gramàtica és un mitjà formidable d'organitzar el món com ens agradaria que fos.
[...]
Aleshores m'han vingut al cap els adverbis i les conjuncions de coordinació que indiquen una ruptura en el temps (de sobte, tot d'una), una oposició (tanmateix, en canvi, per contra, amb tot) o una concessió (tot i que, encara que, per bé que), no he pogut pensar en res més, he intentat enumerar-les, fer-ne l'inventari, no podia dir res, res de res, perquè tot es confonia al voltant meu, les parets i la llum.
Aleshores he pensat que la gramàtica ho preveu tot, les decepcions, les desfetes i els embolics en general.
[...]
Abans creia que les coses tenien una raó de ser, un sentit amagat. Abans creia que aquest sentit era el principi de l'organització del món. Però és una il·lusió pensar que hi ha raons bones i dolentes, i en això la gramàtica és una mentida per fer-nos creure que les proposicions s'articulen entre elles, seguint una lògica que revela l'estudi, una mentida perpetuada des de fa segles, perquè ara ja sé que la vida no és sinó una successió de repòs i de desequilibris, l'ordre dels quals no obeeix a cap necessitat.

No i jo, de D. de Vigan
Trad. d'O. Rius Piqué

Jo crec que la gramàtica és una via d'accés a la bellesa. Quan parles, quan llegeixes, quan escrius, t'adones de seguida si has fet una bella frase o si estàs llegint-ne una. Ets capaç de reconèixer un bell gir o un bell estil. Però quan fas gramàtica, tens accés a una altra dimensió de la bellesa de la llengua. Fer gramàtica és esmicolar-la, mirar com està feta, veure-la tota despullada, en certa manera. I és aquí quan és meravellós perquè et dius: "Que n'està de ben feta, que n'està de ben fotuda!". "Que n'és de sòlid, d'enginyós, de ric, de subtil!". Jo, només saber que hi ha diferents natures de paraules i que cal conèixer-les per deduir-ne els usos i les seves possibles compatibilitats, m'arravata. Trobo que no hi ha res més bonic, per exemple, que la idea de base de la llengua, que hi ha noms i verbs. Quan tens això, ja tens la base de qualsevol enunciat. És magnífic, ¿oi? Noms, verbs...

L'elegància de l'eriçó, de M. Barbery
Trad. d'A. Torcal i S. Company