Pàgines

17.11.13

L'oratge

Jo, que m'havia estat allà com la roba estesa d'una bugada mandrosa, eixugada i tornada a mullar, a mercè d'un parell d'agulles en un desterrat, mire, ací, a la balda del llavador, mentre a fora fa el ruixat, el paraigua fosc, petit, mig obert, penjat com un ratpenat; a l'escorredor de la cuina, escurades, les culleres, que hi llueixen com un pom de flors, i al llit, nau gran, tants de coixins d'alegria esponerosa i son tranquil, i pense: en el cos pur dels objectes són totes les potències de la meua ànima.