Pàgines

21.10.12

Rutines (II)

Barcelona, 7 d'agost de 1936
Estimada amiga [Mercè Figueres],
Si poguéssiu mirar per un forat, com dieu, quina mena de vida faig en aquesta Barcelona convulsionada, no veuríeu més, modèstia a part, que un digne pare de família que es lleva, naturalment de mal humor, es dutxa, s'afaita, es renta les dents, es pentina i finalment es vesteix. Se'n va a la piscina de l'Escola del Treball i dedica una hora a la natació; se'n puja a l'oficina, on, com és natural, badalla, fuma, es fa explicar xistos per en Baldagí, mira de reüll l'Esperança per assegurar-se que encara és viva, pregunta al senyor Climent si falta gaire per la una. Dina després amb molta gana i pren el café amb la seva dona; la política fa temps que està desterrada de casa, no llegim els diaris, de ràdio no en tenim, de visites no en fem ni rebem. La Nuri sempre em duu la contra i és això el que anima les nostres converses; després m'arribo en aquest centre d'Esquerra veí, al costat de la taverna, per saber si hi ha alguna cosa de les Milícies de Catalunya. Quedo invariablement estupefacte en constatar que el nostre govern va deixant passar temps sense preocupar-se d'organitzar unes forces armades (milícies, exèrcit, sometent o com vulgui dir-ne) per fer front a les actuals circumstàncies; tots tenim la sensació que allò que al principi ens havia semblat una "militarada com tantes" era en realitat el començ d'una guerra però el govern autònom deu tenir algun secret per fer el que fa, o sigui, res, i me'n torno a casa refiat que algun dia ens ho deuran explicar i ho comprendrem. La resta del dia la dedico a jugar amb la meva filla, explicar-li rondalles i fer-li dibuixos; després de sopar llegeixo un parell d'hores al llit, de preferència autors de l'any de la picor que em distreguin de l'època que ens ha tocat viure. I això és tot.
J. Sales, Cartes a Màrius Torres