Pàgines

28.7.12

Educació literària (2)

Crim de sang, de S. Alzamora
Una bèstia forta i veloç, que avançava com si el bombardeig i l'esfondrament de la ciutat li fossin aliens per complet.
Era un animal magnífic, un gran animal negre amb el coll i el llom poderosos, el ventre perfecte, les cames llargues i com cisellades pel burí d'algun escultor ideal, la crinera i la cua d'un negre mat que contrastava admirablement amb la negror d'atzabeja del pelatge que li cobria el cos.
Al seu pas, feia l'efecte que les coses es detenien per una mil·lèsima de segon, com si fins i tot la voràgine de l'atac aeri es demorés una mica per tal de permetre l'exhibició d'aquell animal improbable, que oferia una última imatge privilegiada als moribunds de les voreres, just abans d'exhalar el darrer alè.
S. Alzamora, Crim de sang.

La mesura de l'immesurable, l'agror que hi ha en la joia, la gravetat de l'intangible. L'encís d'una bèstia cultivada... No sé què és però hi és, si més no, jo ho llig; que em permet commensurar-los, ara l'un ara l'altre i ara aquest.
Que els aïlla en les meues preferències. I en les meues prestatgeries.