Pàgines

9.9.11

Ho sabem, Professor

El bon patriotisme és un sentiment dolorós perquè implica sempre una insatisfacció. Voldríem el nostre País millor que no el trobem. El narcissisme patriòtic a més d'inelegant és funest. Estem convençuts que el nivell espiritual de València, ara, és manifestament inferior al material. Però el seu redreçament depén de l'esforç col·lectiu, és a dir, d'un acte voluntari. Per al cultiu d'una espiritualitat cal primerament amor, després idees clares. L'interés desperta la curiositat i l'estudi possibilita l'acció creadora.
M. Sanchis Guarner,  La llengua dels valencians

Sabem que el pintoresquisme és l'ansa a què s'agafen els pobles ganduls per tal de justificar-se. I que no ens invoquen l'interés turístic. Que no pretenguen de substituir amb l'explotació del turisme estranger l'esforç que cal fer per a la industralització i la modernització de l'agricultura del propi país.
Sabem perfectament que no és el tipisme ni el folklore el que defineix els pobles. No són les cançons, ni la identitat de costums -ni tan sols la comunitat de llengua- el que converteix un país en un poble. Allò no significa, certament, oblit de la continuïtat històrica. Ben al contrari, és notori que manca de futur tot present que negue el seu ahir, perquè  la tradició és impuls que el poble rep del passat i transmet a l'esdevenidor. Un dels béns tradicionals irrenunciable del patrimoni espiritual col·lectiu és la llengua autòctona. Però sabem també que la tradició només pot ser salvada procurant un compromís dels vells valors amb la nova edat. La pretensió de perpetuar  literalment el passat el deshonra perquè el caricaturitza.
(...) És clar que el tòpic, com el mite, només poden prosperar quan falta un coneixement vertader. Per això m'ha irritat profundament la incivil campanya difamatòria de la premsa local contra El País Valenciano, de Joan Fuster, un llibre dedicat a combatre els tòpics i les exaltacions de les banalitats accessòries, i obstinat en la recerca d'essències intrahistòriques i de les arrels geopolítiques i culturals, per tal de fonamentar-hi, sense èmfasi però amb agudesa, la pàtria a fer, la València futura.
Si es pretén realment fomentar el patriotisme en la societat actual, cal fer-ho amb sentit crític, evitant les exaltacions líriques o trivials i sobretot les afirmacions gratuïtes, encara que hagen estat tan repetides que hom les admeta sense reserves. Reforcem-nos per conéixer intensament el nostre país i la nostra gent amb la seua complexitat, i valorem-los amb tota l'objectivitat possible. L'exaltació de la pàtria no és incompatible amb la humilitat, encara que aquest maridatge no siga freqüent. I, sobretot, evitem la propagació de tòpics i dels clixés simplistes i esterilitzadors.
M. Sanchis Guarner, Teatre i festa (I)



4 comentaris:

Francesc ha dit...

Com darrerament em sol passar, sempre arribe a misses dites al meu i a d'altres blogs. Preciós el teu apunt. Esmentes Sanchis Guarner i Fuster, dos escriptors, dos referents. Curiós que als dos els van posar bombes els intolerants de sempre. Eixos que trenquen escaparates, cremen llibres o impedeixen que altres llibres es presenten. Aquells que tenen por de la llibertat d'expressió i de la cultura, perquè els deixa al descobert la seua misèria intel·lectual i com són de mesquins i males persones.

La lectora ha dit...

I un altre de referent: No! Nosaltres no som d'eixe món...
Salutacions, Francesc. I ací mai no fas tard; benvingut, sempre.

Carlos Romao ha dit...

Se, no texto de texto de M. Sanchis Guarner, trocarmos termos como “país”, “pátria” e “patriotismo” por “região” e “regionalismo”, ele aplica-se que nem uma luva ao caso do Norte de Portugal.

Foi pelas razões expostas pelo autor que eu saí em Dezembro passado do Partido do Norte, para onde tinha entrado no mês de Maio anterior. E foi exactamente a linguagem panfletária, alguns clichés nacionalistas bacocos e a falta de humildade, que levaram a que o PN tenha tido uma expressão nula nas eleições de há cinco meses. E, no entanto, o propósito que levou à fundação do partido era mais que válido: obter representação política na Assembleia da República, em Lisboa, dada a ineficácia dos partidos tradicionais na defesa dos interesses da região.

O Norte de Portugal está cada vez mais pobre devido à concentração dos recursos nacionais na capital. Primeiro foram as políticas, nos anos 80; depois foram as finanças que mudaram para o sul, de seguida foi a economia, as empresas; agora é a inteligência e a mão-de-obra que, se quiser trabalho, tem de migrar para aquilo a que chamam a Grande Lisboa, um eufemismo para designar uma área de negócio onde a população se acumula em subúrbios apressados e incaracterísticos.

Um abraço

La lectora ha dit...

Carlos, sinto a tua decepção política; dessas estes dias eu também tive alguma...
Para nós não é possível mudar pátria por região porque é essa a questão: não falamos de um modelo económico senão de um conflito nacional que tentou se esconder numa grande prisão de tópicos regionais.
Abraço.