Pàgines

22.8.11

Ser (o ésser)[-hi], 82; voler, 102; viure, 101.

Desde el carrascal [al terme de Castalla] veia á dos leguas de distancia el Maigmó, monte cuya punta cónica sobresalia entre los demás de la comarca, y pareciéndome aquel sitio el más oportuno para descubrir el pais, que yace al sur y norte, caminé hacia sus raices, y en dos horas subí á la cumbre por cuestas ásperas cubiertas de vegetales hasta dos terceras partes de la altura, desnudas y peligrosas en el resto.
J. Lacarra, X. Sánchez i F. Jarque, Les observacions de Cavanilles dos-cents anys després


Jo a Enric Valor arribe ara. Des de la pura meravella pel paisatge en què en aquest moment em toca estar-me: la ciutat d'Alacant, l'Alacantí i les comarques que l'envolten.


Des de la inquietud d'haver de viure-hi, i des d'aquesta nova manera d'aprendre i de facilitar l'aprendre, de fer i de sentir-se país que és, també, la xarxa.



D'aquelles persones que no xafàrem ca Fuster per fer-hi tertúlia, ni coneguérem Sanchis Guarner, que no anàrem al soterrar de l'Estellés ni al de l'Ovidi; ni tampoc no al del mateix Valor, tot i tindre ja aleshores edat per a fer-ho, quasi mitja carrera universitària i circumstàncies per a ser-hi.
La mare no em contà rondalles i, d'haver-ho fet, no hagueren estat valencianes. Ni ho feren les monges a l'escola. De l'institut, ja ho he dit, guarde altra mena de records iniciàtics.
Poc després, però, hi hagué un temps en què arribí a saber de cor amb quin número s'indexava cada verb en la seua Flexió Verbal, si més no, els escaients per a explicar la vida, la llengua i la literatura...

El propòsit, professional i cívic, m'empeny des d'aleshores. En aquest Valor a què tot just aplegue trobe, a més, una força que en renovella l'exigència i en forneix la manera:

De fet en sabia [Enric Valor] tant d'una i de cadascuna de les comarques de llengua catalana. A més a més, parlava un català tan nostrat i tan bell, amb la fonètica impecable i la prosòdia pura que sentim tan sovint als pobles, malgrat que siga absent de la boca de tants titulars superiors en català. Sempre he cregut que es pot anar pel carrer parlant amb elegància, sense pedanteria, sense castellanismes, de forma natural, per a tots des de tots els catalanoparlants i, en el nostre cas, de les fonts del Vinalopó: aquella rambla que mor a l'albufera.
Joan-Carles Martí Casanova, Des del rovellet de l'ou d'Elx

Aneu als pobles; creeu centres, un embrió a cadascun amb uns quans hòmens de bona voluntat, que segurament hi trobareu. Els nostres camps no són valencianistes, són valencianíssims, perquè no hi ha ningú que els n'haja parlat. No han perdut gens l'amor per la llengua dels nostres avis; saben sentir romànticament; tenen un gran instint de la pàtria, que ells, en el fons del seu cor saben molt bé que sols pot ser valenciana.
[...] Aneu-hi.
Valor, "La marxa dels pobles" dins El Camí, núm 115, citat per J.D. Climent a Enric Valor, estudi i compromís per la llengua.

I, l'home que m'afigure, beslluma una sensualitat de seny, cultivada, per saber haure la vida, mirar-se-la i, després, contar-la.
En aquest ordre, amb aquella força i, naturalment, en la pròpia llengua.

Recorde que tornàvem un dia a Alacant. Tot relluïa moltíssim. Havia caigut una bona arruixada i la Rambla de Méndez Núñez d'aquella època estava tan preciosa! Seguint el consell del pare, en vaig fer una descripció. Així feia pràctiques d'escriure.

I és curiós!: un dia, fa molts anys, caçant jo a la terrerola més allà del terme de Xirivella, un home que llaurava em va dir: "Escolta, fadrí, si vas ben acotat per davall d'aquell marge, podràs tirar-los perquè estan menjant en el bancal." I ell ja sabia que es deia acotar i no acatxar...

No ho sé. Has de pensar que jo no tenia molta confiança en mi. Això em va suavejar el temperament. No tenia gens de presumpció. De vertat. Però això sí que ho recorde jo. Qualsevol detall d'una dona bonica em causava una impressió profundíssima...

El temps va passar amb el seu ritme còsmic i misteriós i van canviar les circumstàncies històriques, polítiques i culturals del nostre país. La tertúlia [a casa de Miquel Adlert] va durar molts anys, i a poc a poc s'extingí a causa dels canvis personals i socials, a força de seguir, molts dels homes que l'animaren, els seus rumbs més o menys divergents. I jo, considerant les il·lusions que en mi va fer nàixer, els amics que hi trobí i tots els avanços culturals i d'orientació de la meua vida i del meu treball que em va proporcionar, la recorde amb agraïment i emoció.

Haig de fer constar que la redacció de les dívuit rondalles en aquell ambient depressiu [la presó] i amb tantes incògnites de futur, em va equilibrar moltíssim espiritualment i també m'atenuava la forta nostàlgia pel territori meridional valencià i la seua gent. Aquest equilibri em permetia ajudar en l'escola donant classes de gramàtica castellana i matemàtiques senzilles a molts joves detinguts que eren estudiants...

El coneixement personal de la vida és una bella font de matèria narrativa per a qualsevol escriptor.

En mi l'amor a la natura ha competit sempre amb l'amor a la lectura. Mon pare em va ensenyar a admirar el paisatge. Me'l pintava tan poètic!

Enric Valor a Converses amb un senyor escriptor, a cura de Rosa Serrano


14 comentaris:

Rosella ha dit...

M'ha agradat molt llegir-te, bonic homenatge a Valor... a partir d'ara et visitaré sovint!
Rosella

vpamies ha dit...

Caram, això d'aprendre's l'ordenació de la flexió verbal és una manera molt matemàtica d'acostar-se a le llengua. :-)

Laura, estic descobrint un Valor desconegut a través de tots els qui esteu compartint les vostres vivències en aquest homenatge conjunt. I això fa que aquests homenatges siguin tan especials.

Espero poder tenir prou temps avui per passejar, comentar, indexar i fruir d'una Diada Valor ben completa.

Un plaer tenir un grup de treball i d'organització tan potent i competent com el que he trobat per a Valor!

1entretants ha dit...

Gràcies per la teua col·laboració

La lectora ha dit...

Rosella, un altre lloc on trobar-nos! Salutacions.

La lectora ha dit...

Víctor, era de tan rebregada com la tenia! Passa'm la hipèrbole.
És aquest un homenatge ben emocionant; quasi no he pogut llegir, però, els altres fins ara...
I el plaer, nostre. Per haver comptat amb tu i perquè ens hages fet confiança en aquesta diada.
Gràcies, Víctor.

Queti B. ha dit...

Un molt bon apunt, Laura. Hi ha moltes i variades maneres d'acostar-se a Valor, un autor polièdric i imprescindible. Besos

Queti B. ha dit...

Molt bon apunt, Laura.
Hi ha moltes maneres de conéixer Valor, totes valuoses. I molts Valors en Valor: el gramàtic, el compromés, el "rondallaire", el novel·lista... Hem de reivindicar-ne la figura, avui i sempre.
Besos

Oreto Doménech ha dit...

M'ha agradat molt llegir-te. Emoció. Una abraçada ben forta, amiga meua.

La lectora ha dit...

Gràcies, Queti! Jo ara en vaig descabdellant alguns d'aquests Valors...

La lectora ha dit...

Estimadíssima, Oreto, em va emocionar tan escriure l'apunt. Deu ser perquè és la vida d'ara que m'ha menat a aquesta lectura tan immportant.
Gràcies, O.

Francesc J. López ha dit...

Laura, un escrit sentit que transpua interés i emoció, alhora que coneixements. Gràcies.

La lectora ha dit...

Gràcies, Paco.

pepa guardiola ha dit...

Ens mostres moltes i boniques paraules que s'han escrit sobre Valor, però les teues no es queden arrere.

La lectora ha dit...

Moltes gràcies, Pepa!