Pàgines

14.7.11

Mirabilia. Any VI

De lo perdido, de lo irremediablemente perdido, sólo deseo recuperar la disponibilidad cotidiana de mi escritura, línias capaces de cogerme del pelo y levantarme cuando mi cuerpo ya no quiera aguantar más.
Roberto Bolaño, Amberes
Endreça a Entre paréntesis
Des d'aleshores, però, no he fet sinó guanyar, i aprendre ratlla a ratlla a trenar l'escriptura que em recupera i em fa senyora de la llargària dels meus cabells i de la certesa que un dia aquest meu cos, com el de molts, no voldrà aguantar(-ho) més.
Sí, i sense cap transcendència.

2 comentaris:

Ana ha dit...

Sis anys ja! Vaja tela! Gràcies per nodrir-nos les neurones, siga construïda o desconstruïda vosté siga, Lectora.

La lectora ha dit...

Moltes gràcies, Ana. M'agrada molt saber-me llegida (per altres Lectores).