Pàgines

4.6.11

Faig vida xarcial


A O. i F., que sempre hi són.


Sense haver aprofundit massa la idea, sempre gose sentenciar que la xarxa m’ha estat un procés de construcció i d’apoderament per raons que ara fóra llarg d’explicar i que tenen més bé a veure amb febleses íntimes.

Si hi pense una mica més -i millor- , sent que aquests creixement i legitimació personals han estat sempre -des dels pretesos primers records- vinculats a la relació establerta amb les pròpies lectures i, sobretot, amb l’escriptura -en minúscula, amb mala cal·ligrafia i amb alguna falta ortogràfica, tot i que no de les fusterianament imperdonables, que aquests són, també, papers íntims.

Deu ser que internet, simplement, ha amplificat les possibilitats estructuradores de lectura i d'escriptura. Perquè a la humaníssima pulsió creadora no hi calen permissos ni vist-i-plaus; perquè és molta la productivitat de les textualitats que se l’hi proposen i perquè la privadíssima experiència que són totes dues troba un nou context per significar-se.

Dotar de més sentit la vida i dotar de nous sentits la lectura.

Llegir i piular.

Aprofundir l’anàlisi fins a la piulada.