Pàgines

10.10.10

Tristia

Per caminar en aquest bandejament i en la solitud -antiga, verament- que en transversala -immensa- les distàncies i cada estada -petita-, he tornat a llegir com un animal adolescent.
Cada quefer anticipa i prepara el recorregut de la lectura. El segrest.
No (hi) cerque conhort sinó retorns -o arribades.
D'aquells carrers estant tot és suspés.
No escric cartes.

3 comentaris:

Queti B. ha dit...

Amb una entrada tan poètica, qualsevol mot que hi pose semblarà una grolleria. Preciós.
Gaudeix del moment.
Besets

La lectora ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La lectora ha dit...

Cada mot, una viva companyia, Queti.