Pàgines

26.9.10

Arxivística

-O, capità! ¿E de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns aveu tenguts yo.n só stat archiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'o, yo us clam merçé, e no em vullau amagar res que de vós sia.
J. Martorell, Tirant lo Blanch

Qui em va fer d'avi ja no recorda. La malatia i l'atzar han fet que ara que ja no cal que em vigile, la meua finestra enfronte la seua. Ací ma casa, allà la residència on ens desconeixerà, si la crisi o altres maldats governamentals no ho veden, fins que muira. Quan arribe de matinada la guaite adolorida. Anit pensava: encara passaran anys perquè nosaltres (ens) puguem contar de nou qui va estar abans de l'indigne oblit. Ficcions del sentiment, però.

Terapeutes, blogs, timelines, murs, diaris i quaderns acumulen un cert passat que volgudament hi dipositem. Suficientment versemblant, tanmateix, com per a retornar-nos (escassament literaturitzada) la biografia si l'oblidàvem?