Pàgines

8.8.10

Zoològica

No és, doncs, l'exigüitat de l'àrea o de la població allò que crea greus dificultats a l'expandiment d'una plena literatura: el danès, amb quatre vegades menys de població que Occitània, té una literatura tan ampla que dins seu no s'han trobat pas encongits des d'un Andersen fins a un Kierkegaard. No és la mida, sinó la possessió de la totalitat de les funcions necessàries allò que determina la viabilitat d'un ésser: una musaranya és tan viable com un elefant, i en canvi mig elefant no és viable.
El lector és prou sagaç per comprendre les conseqüències que en deriven: són aquelles que en el nostre país van ser previstes ja des de mitjans del segle passat gràcies a homes modestos però lúcids -algun d'ells, veritable precursor de Prat de la Riba-; mentre Mistral, amb tot el seu geni poètic, s'obstinava a negar-les. En el fons, es tracta simplement de saber si se'ns invita a una renaixença -a vetllar un bressol- o, tot al contrari, a prolongar artificialment una agonia sense esperances: és aquesta (convé que en prenguem consciència d'una vegada) l'única perspectiva que poden oferir-nos aquells qui ens voldrien reduir a un programa estrictament "cultural" o "literari".

J. Sales, Epíleg a El Garrell, de L. Delluc
(1963)