Pàgines

10.8.10

Jeito (ou Quinto Percurso)

He pujat al 28. Quan es deixa Graça i s'enfila São Vicente para Ladra he vist en el banc d'una mena de jardinet enreixat una dona, aparentment del terreny, grossa, pobra, malvestida i sentada de qualsevol manera, que llegia un llibre. He fet tard a fotografiar-la.
Una mica abans, en Martim Moniz, un jove, d'11, 12, potser 13 anys, s'enganxava a la part posterior d'un tramvia que pacientment carregava turistes més o menys dissimulats, pispes evidentíssims i ciutadans esparsos. Assegurava amb els peus contra les portes tancades una pilota de futbol. Se n'abstreia, mirava triste -o m'ho afigurava, que, ací, ja se sap... No m'ha donat permís per retratar-lo. No era timidesa. Íntimament li ho he admirat i me n'he retret la gosadia.
La imatge de tots dos, tanmateix, m'acompanyarà encara llarg temps.
Fins ací l'autorretrat. La panoràmica, però, l'emmarque amb allò que sempre evoque quan algú glossa la pobresa decadent de Portugal, i que hi abunda, i que, jo també, preferesc per sobre de tot: cafés, jardins i lectors.

1 comentari:

Anna Gascon ha dit...

Certa jove, a València,
no dormia tampoc, no sabia on anar,
i se sentia créixer els pits inútilment. (Estellés, també)