Pàgines

22.7.10

A mon vijares

-Jatsia -dix ell- que algun feel cristià no deja ne, si savi és, puixa morir sobtat, per tal com tots temps, pensant que la mort li és prop, deu esperar aquella, no solament a cascuna hora, mas a cascun moment, emperò, pus entens que la mia és estada sobtosa, darté raó perquè és estada aital. Alguns singulars dels regnes que jo posseïa, havents iniquitat e enveja a tu e a alguns altres servidors meus e domèstics, desijants ésser en lo lloc on mentre vivia vosaltres érets, donaren fama que tu e los altres que vui sóts presos erets hòmens de vida reprovada, e que havíets dissipat e usurpat mon patrimoni e em consellávets falsament, e desijaven que a tort e a dret fóssets extirpats de la faç de la terra. E de fet se fóra seguit així si Déus no hi hagués proveït. Veient, doncs, Nostre Senyor Déus lo mal que estava aparellat, e no podia molt tardar, e volent que als grans inconvenients qui venien fos tancada la porta, ordonà que jo morís sobtosament, per tres raons. La primera, que per tal que els dits singulars, envejosos teus e dels altres servidors meus presos, mostrassen llur iniquitat e donassen ocasió que fossen ben coneguts en llur costums i maneres; la segona, per tal que tu e los lleials servidors meus poguéssets jurídicament e en públic purgar e mostrar la vostra innocència, així com certament farets, la qual era tan clara a mi com ara la immortalitat de l'ànima racional; la terça, per tal que de les coses contengudes en les dues predites raons no pogués ésser donat algun empatxament.

Bernat Metge, Lo somni
Sols puc parlar de democràcia com els meus conciutadans: per negationem. I amb un discurs no exempt de perversió, ho reconec. De fet, la meua humanal aproximació a tal somni s'engendra en una molt forta debilitat: fer senyoria de senyera contra aquest i aquests altres malfactors -mala pesta orba de vana glòria-, que no s'afarten amb golafreria -ni s'hi emmirallen en (il·)legítima defensa- amb l'excelsa tradició que els ha precedits. I fet possibles!