Pàgines

25.6.10

Valencià del (pedregós) carrer

Com tots els dijousos me n'anava a pendre un xocolatet al carrer de les Roques. Però no poguí passar de la botiga dels paraulles del número dèsset, perquè una xicona amb la castanya torta em donà l'alto. Xe, una bellesa, amb el monyo llarg, negre, i una arracà a la part esquerra del nas. I en això que cridà: Visca la Mare de Déu d'Albalat dels Sorells! i sense deixar-me temps a retrucar-li se tragué un gavinet del cabasset i me'l clavà a la panxa.
Em despertí dos dies més tard a La fe, la nova -que quina meravella, tu, l'enveja de tot lo món! N'hi havia al meu costat un policia que pareixia que m'alfarrassava... i va i m'amollà: què, filldeputa, se reia mentre te la clavava?

Variació del Relat de Joan-Lluís Lluís, Xocolata desfeta
Divertimento per a la tertúlia del @llegimipiulem