Pàgines

1.4.10

Materials aïllants i netejavidres

Les cortines són avarament gruixudes per no ser vista des de fora. I clares amb justesa.
Això, darrere dels vidres de la finestra -els quals, per cert, si m'hagués molestat a descórrer el drap que vos descric, hagués trobat bruts d'un hivern de pluges i freds forasters-, m'ha permés suposar esplendorosa la vesprada que he esmerçat a enllestir tasques, segons el banal èxit de les quals em concediria de caminar pels carrers amb una o una altra de marcida o de florida alegries.

Suposar en els altres el que per a un mateix es desitja -braços sense mànigues, posem per cas- i pensar que la calor del sol a la pell cal guanyar-se-la és una crosta. Lletja.
De brutícia; gens guaridora.

La jornada ha perdut l'allargassada i mal afigurada claror sense paüra de cap mena; que sabia que és arribada la gran neteja d'abril.
Aquesta nit, doncs, el meu enteniment no ha de trencar-se, car no pensa sinó en aquesta mercé que es concedeix.
Cloc les palpebres i cuide que sé l'ample vestit que de matí lluiré.