Pàgines

22.2.10

Per sempre més

Dic: Espriu, com que ja vaig arribar de gran a la llengua catalana (hi ha qui es tiny els cabells, jo, a més ,vaig canviar de llengua -opció que, ací, d'altra banda, era i és legítima i que no sols et proveeix d'una necessària contraidentitat sinó també d'una rara complexitat psicològica), no em retornava els noms sinó que, més aviat, me'ls donava. Aigua, terra, aire, foc les portava de l'escola; mesell, foll, arnat i la més colpidora metàfora de l'estat del català del segle xx em van estar atorgades pel poeta.

Dic: Raimon me'l va donar un company de facultat. Espriu me'l va donar Raimon. Ara podríem encara ser tots quatre però amb aquell que estudiava amb mi ja no ens tractem. Tanmateix, i com que encara que, ací, el fil del sabre ja no talla però argumenta fort i com sempre, conduïa cap a un auditori en què caldria tornar a dir allò del "vosté pot parlar en castellà que jo ho continuaré fent com fins ara..." i com un mantra me l'entonaven La gossa sorda (que m'ha estat donada per algú amb qui tampoc ja no ens tractem però que també em va -diguem-ne- estimar amb cert academicisme).

Dic: Demà, ací, actuarà Raimon a l'Olympia i els vells covards i salvatges de la meua terra hi aniran a escridassar-lo. I és estrany que amb tant de sentit com prenen, ací, els versos d'Espriu ja no somnie d'allunyar-me'n nord enllà... Potser la lectura i la roda del temps no m'han fet més culta però sí felicíssima.

9 comentaris:

vpamies ha dit...

Raimon és un luxe per a Espriu i Espriu és un luxe per a Raimon. Ni fets l'un per l'altre!

No et queixis, que dels quatre que podríeu ser, segurament t'has quedat amb els dos millors. ;-)

Gràcies per participar en l'homenatge!

Rosa Lizandra ha dit...

Enhorabona per l'apunt i per la cançó triada. Jo hagués triat la mateixa. #25senseEspriu

La lectora ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La lectora ha dit...

Víctor, Rosa, gràcies a tots dos per les paraules que em dediqueu. Quin honor!
Sí, Víctor, amb els millors. I ara, amb vosaltres, ja en som cinc. I tan rebé.
I, Víctor, enhorabona per la iniciativa i milers de gràcies per la tasca compiladora i el que comparteixes.

vpamies ha dit...

Les iniciatives les feu bones els qui hi participeu. Quantitat, sí, però sobretot qualitat. I avui n'hi ha molta arreu de la xarxa.

Gràcies a tu!

Ana ha dit...

Podria subscriure gran part d'aquest apunt, però segur que no ho faria tan bé.
Gràcies Lectora, és un plaer seguir les teues deconstruccions.

La lectora ha dit...

Tantíssimes gràcies, Ana!

Carlos Romao ha dit...

Não o entendo mas apreendo-lhe a sonoridade que é belíssima.

La lectora ha dit...

Obrigadinha, Carlos! Eu também gosto inmenso da sonoridade i da beleza da tua "cidade surpreendente". Lembranças e saudades e, olha, ainda estou à tua espera!