Pàgines

6.12.09

Trobar(-s'hi)

Ahir m'esperaven les cosines i qui em va fer d'avi, parada amunt parada avall d'un mercat que ja no és a prop de casa. Impossible estacionar als voltants. Vaig marxar, buscant consol, a les llibreries del centre. N'hi vaig trobar.
Hi ha algú que en algun lloc
llegeix aquest poema.
Jo també estic llegint-te
a través dels meus versos,
que els teus ulls van seguint.
Dels pocs llocs on trobar-nos
un d'ells és la tristesa.

J. Margarit, Misteriosament feliç
Hui he pres el primer café del dia asseguda a la terrassa d'un dels últims museus construïts a la ciutat, veient de lluny -tot i que era ben a prop- l'àtic -que en diem ara- on van viure mentre servien a la porteria de l'edifici, ma mare, la de les cosines d'ahir i qui em va fer d'avi, en arribar a València.
Cada baula de la cadena d'ADN que em conforma s'ha estremit en recordar un passat que no va viure.
El meu present volta insistent els carrers del que, pensa, hauria d'estar un futur en pau amb aquell bosc en la boira que, diu el poeta, són els records. I ho fa dins d'un vehicle que es nega a abandonar en doble fila.