Pàgines

9.11.09

Calma

No poder fer anar la pròpia vida sense la que d'altres ja han (d)escrita deu ser aquella cosa que en diuen el viure literari.
I de viure amb veritat i bellesa; sense amagar cap cobriment de cor sinó explicitant-lo amb tot de boniquesa per tal d'invocar forces i alegria, en diré jo des d'ara viure amb art.
Retratada així, pense, com sempre, la Renée Michele i, voilà, sense cap esforç note com amolle això que encara no he sabut nomenar.

I tot això després d'haver arribat, també, en aquest nou port.


P.S. O en aquest desterrament. O en tants d'altres llocs als quals no arribe (o no hi sé arribar) a temps...
Ai de l'art de la malaptesa!