Pàgines

9.9.09

Des de Mallorca a... Mequinensa

La vida és curta, ai!
Jesús Moncada se'n fotia una mica i ens convidava a traure profit de cada dia amb aquestes citadíssimes ratlles del conte que dóna nom al famós recull:
No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guati, fixi's en aquella noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites.

J. Moncada, Calaveres atònites

Aquesta curtesa, Guillem d'Efak també ens l'havia mostrada amb un poema bellíssim:
La distància
Va néixer una egua
de voracitat ingènua
que es va anar fent
depredadora
en descobrir
que la distància
entre el primer bel
i l'última ranera
era inapreciable,
tant com llarga n'és
entre copa i llavi.
I ho dic plorant,
perquè de l'esperança il·limitada,
encistada entre bolquers,
amb un buf,
passam a ser
cadàvers imminents.

G. d'Efak, Manual inacabat (per anar per la vida)

I nosaltres què hi farem sinó viure i estar pendents de les coses boniques...