Pàgines

5.5.09

Que bonic, que bonic, que bonic...

Ara també, entre totes les coses, hi ha, i més que mai, els amics. Els uns (i els altres). I als uns, baixes i els reveus. I tot és tan bonic que d'una confidència entre cerveses i sepionets et munten una estona manyaca de coneixences inesperades i, un xic, esbojarrades; que et descobreixen com (fer) les maduixes, i encara Sant Joan no és arribat; que no s'aconformen amb donar-te de llegir sinó que et regalen l'oïda amb excel·lents històries i petits aparells.
I puges novament a casa. I ací us espere, rellegint a cada estona aquest pop narratiu, amb estudis i exquisit, celebrant-ne la normalitat i l' evident identificació generacional.
Que en són de saborosos, els fruits de la trentena!

2 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Sí que n'és de bonic...

La lectora ha dit...

Ai! tant com vós(altres)!