Pàgines

11.4.09

Objecte màgic

Hui, en el camí de S. Jaume, un home ha detés les seues passes per acostar-se a mi. Barba blanca, cabells blancs. M'ha demanat si parlava la seua llengua. No. I entre les meues i les seues tampoc no hem trobat franca lingua.
Ha continuat el seu camí, amb tan blava mirada i clar somriure, que m'ha colpit la certesa que marxava sense transferir-me quelcom de preciós i salutífer.
Cada llengua aprehendida i feta servir és una drecera emocional; els viaranys que desconeixem esdevenen l'obaga del nostre camí.