Pàgines

4.4.09

Caure del burro (o cibervendetta faceciosa)

Un dia sortí de la ciutat amb uns amics que tenien heretats per anar a veure els açuts de les sèquies. Els propietaris anaven reposadament en mig de la suau jornada primaveral. Però heus ací que, havent passat el poble de Benimàmet, Jaume Roig volgué descavalcar de la mula i es va donar tan gran cop al cap que no es pogué aixecar. Tenia la llengua grossa i parlava amb gran afany. Vinguda la nit, en una sàrria de palla fou portat a casa seva. I uns dies després -el 4 o 5 d'abril de 1478- moria, deixant els fills nomenats i (...)

F. Almela i Vives, Introducció al Llibre de les dones o Spill, de Jaume Roig (ENC)

També deixava considerables possessions i una petita joia que encara llueix d'aquesta guisa:

Pijor me feia
en obres, gests;
en tots sos fets
era malvada:
mula folgada,
muïna parda,
treta d'albarda;
mula de moro,
brava com toro,
falsa, traidora,
repetnadora,
desafrenada,
desaveada
de fre,
cabestre,
molt fort en destre,
pijor en sella.
Què us diré d'ella?
quanta malea,
tota l'asprea
qu'al món se llig,
més n'hi afig;
tota maldat,
poca bondat;
al mal promptea,
al bé perea;
de molt parlar
e poc obrar;
molt envejosa,
superbiosa.
J. Roig, Spill o Llibre de les dones