Pàgines

22.2.09

Construcció cultural

A propòsit d'un congrés sobre Josep Carner, Joan Solà escrivia ahir al suplement cultural de l'Avui que se sentia orgullós de pertànyer a una cultura sorprenent, que, a través d'un poeta seu, pot tutejar dignament i anostrar els grans homenots del pensament poètic mundial (...).
Formar part d'una cultura és un atzar, assumir-ne la pertinença, però, és fruit d'una voluntat conscient.

Anit, un enlluernament pregó, una reviscolada confiança en la construcció social d'una nova pervivència, un legítim orgull d'exercir diàriament una molt concreta voluntat.
La voluntat, per exemple, de vestir-se la vida amb la millor seda del país, sumptuosa i exquisida com aquella del mantell de l'àngel de l'Anunciació del Mestre de Bonastre que ara es mostra al Museu de Belles Arts dins dels actes de celebració de l'any Jaume I; o la voluntat de fer esdevenir el camí, talment un talismà d'Enric Sòria, bell com la corona del mateix àngel. O com el llibre amb què es fantasiava que llegia la Mare de Déu abans de ser interrompuda o, ja és hora de dir-ho, trasbalsada per la nova.

S'és menys, crec, si no s'és poble. Mantenir, doncs, cada dia, la voluntat d'ensenyar a (a)prendre-ho.