Pàgines

17.1.09

Resiliència

El pare afussellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.

El fred del seu demà és una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.

Joan Margarit, Casa de Misericòrdia


De qualsevol horror, sord, secular, silent, que has heretat, creat o trobat; i que viu implícit en l'anar fent dels dies de cada dia, només te'n salves explicant-lo. Significar i, sobretot, pronunciar el seu nom, les seues parts, els seus difusos límits te'n deslliura del vassallatge.

D'altra banda, ser colpit pel significat, per la bellesa, del text literari exigeix una mínima vida significada.