Pàgines

5.8.08

Els que ho tenen tot

Fa quatre dies que ha arribat i no es mourà massa; que ha vingut a descansar. Tot i ser a terra de meravelles, ja es veu per la traça que no ha de copsar-ne cap. Tampoc no li esperen mil i una nit; que ell és més de comptar que no de contar. Va, però, de vint-i-un botons i es preocupa de fer veure que res no li falta. Relativament lluny d'ací, algú altre, se'l deu escoltar com proclama pel seu esplèndid telèfon mòbil: de todo, tío, aquí hay de todo.

És alèphica als seus ulls la ciutat? O fa vulgars l'apetència, el desig, l'ambició?