Pàgines

1.1.08

De relectures i viatges

Mercè Rodoreda, vint-i-dos anys després d'escriure La plaça del Diamant, la prologava amb aquestes paraules:

Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important.


Catorze anys després de la meua primera lectura i a punt de ser-hi en aquella capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora, a mi em fa feliç que ja sé qui sóc i què m'hi ha fet.
I un deute com aquest només es paga amb una determinada actitud davant la vida i amb una tenaç vocació de dignitat.