Pàgines

30.9.07

Consciència

És possible que durant la vida de tot home hi hagi sempre un moment en el qual s'obre una porta imprevista, s'obre una escletxa de llum en el mur aspre on estem recolzats, el mur que, a les palpentes, ens ajuda a recórrer el camí cap a la terra inexplorada que a tots ens espera. És possible que això succeeixi sempre, que el que serem i el que vam ser depenguin d'això, de la visió d'aquesta llum, de la comprensió d'aquesta claror que cegadora, ens empeny a seguir aquest camí incomprensible que és la vida. Hi ha homes, però, que no es deixen cegar, que impertèrrits s'aboquen al forat del mur, l'eixamplen per passar-hi tot el cos, que esbotzen la porta i canvien el rumb. Canviar el rumb no és res i ho és tot, és fer el mateix camí per l'altra banda, pel cantó lluminós del mur, el mateix camí però no cecs, amb els ulls adolorits i desperts cap a la mateixa terra ignota.

Melcior Comes, L'aire i el món

Hi ha imatges -com aquesta, posem per cas- que, quan cal, m'acompanyen i em fan forta. Vingudes a mi per mitjà de la lectura no són mai en solvència igualades per tota la bellesa plàstica del món que, ja ho sabem, també és immensa.