Pàgines

16.6.07

Aquesta nostra Sicília

Així li responc també a vostè, estimat Chevalley: els sicilians no voldran mai millorar per la senzilla raó que són perfectes. La seva vanitat és més forta que la seva misèria. Cada intromissió d'estrangers, bé es tracti d'estrangers d'origen o de sicilians mateixos independents d'esperit, trastorna el seu deliri de perfecció aconseguida, corre el perill de torbar la seva còmoda esperança en el no-res. Dominats per una dotzena de pobles diferents, creuen tenir un passat imperial que els dóna dret a uns funerals solemnes. ¿Creu vostè realment, Chevaley esser el primer a voler endegar Sicília dins el flux de la Història Universal? ¡Qui sap quants de musulmans, quants de cavallers del rei Roger, quants d'escribes dels sueus, quants barons d'Anjou, quants legistes del catòlic han concebut la bella follia, i quants virreis espanyols, quants funcionaris reformadors de Carles III! Sicília ha volgut dormir malgrat tot. ¿Per què els havia d'escoltar, si és rica, si és sàvia, si és civilitzada, si és honesta, si és admirada, si tothom li té enveja, si és perfecta, en una paraula?

G. T. di Lampedusa, El Guepard

(Abismes històrics a part)