Pàgines

14.1.07

Condició lectora

Júlia era una lectora agressiva. Deixava el llibre tot just acabat de llegir i de seguida necessitava poder dir a algú com era el llibre, què deia, on encertava o per on s'equivocava. Era com si hagués fet alguna vegada un curs de lectura com a teràpia o "parlem del que hem llegit". I recordava tots els detalls del llibre amb tanta exactitud que a d'altres lectors els podia semblar que tenia la lectura com un plaer imposat. Aquelles sessions li eren incòmodes a Daniel, i agafaven tot l'aspecte d'una trobada d'alcohòlics anònims o alguna secta on declaren en públic el pecat i el penediment. Júlia, de la mateixa manera que somniava amb tanta intensitat, llegia com si fos un deure. Tenia sempre un llibre a mà, al llit, arran de l'inodor. Daniel se l'imaginava en algun festival de llibre, manifestacions que ell odiava, fosa en la promiscuïtat de tots els altres lectors que llegeixen per part d'alguna cosa que no és, sinó ben al contrari, la veta de llum que va d'un mirall a l'altre i, sempre per atzar, ens acarona el front amb la vida major dels llibres. De sobte, després de néixer davant la televisió, la generació de Júlia descobria la lectura, els llibres, i havia de fer-ho amb enfebriment, amb passió constrenyedora i fatigosa per als altres.

La gran rutina, Valentí Puig

I si en lloc d'un simptoma fos qüestió de condició? I si en lloc de Júlia fos Julià? Conec l'actitud, que, ai lassa!, m'és ben constrenyedora i fa(s)tigosa. És una compulsió que té a veure amb la intel·lectualització del plaer, amb el món de la literatura i no amb el de la lectura: he comprés. Jo també he comprés. Perquè, des d'un racó del laberint al qual, incompensiblement, no tens accés, arriba la sospita que la pròpia comprensió és errònia, és frívola. Per això hi insisteixes: he comprés. Jo també comprenc. I ho puc demostrar.