Pàgines

15.1.07

Itineraris

Llegim com podem.

Pobresa.
Algú que fou amic meu deia que, a ell, no li calia llegir al metro; que tenia temps i espai per a fer-ho a casa. I afegia per corroborar l'observació que la major part de les persones que al subsòl fan el doble viatge són dones; resultat, potser, de la circumstància generalitzada de disposar de menys temps i de menys espai propis en la vida quotidiana. És aquesta una troballa interessant que fa mirar de manera diferent aquelles interpretacions que troben fomentadíssims els hàbits culturals en general i la lectura en particular, en vagons de trens, autobusos i estacions atapeïts de persones (algunes de les quals lligen).
Altrament, no deixa tampoc de ser irònic que aquell alt índex secular de lectores conseqüència d'un sistema de privilegis i d'una vida plaent, haja pogut ser expulsat al carrer per llargues i mal distribuïdes jornades de treball.

Exhibició.
Si el viatge s'allargava algunes parades més, feia notar la gran mida -l'incòmode grossor, més aviat- dels volums que manejaven.
Ens ho mirem amb suficiència o amb tendresa, ja se sap, depén del dia -i del caràcter, i del caràcter! Qui alguna vegada no ha estat lliure d'aquesta beneitura quan, només, per l'atzar d'una determinada formació o de la proximitat d'uns particulars prestatges, allò que ha passejat, a sobre de la carpeta, en la butxaca insuficient de l'abric, en aquest post -o en l'anterior- ha estat aquest o aquell títol, aquest o aquell autor?

Gaudiré, doncs, de la meua riquesa i miraré de fer-ho modestament.