Pàgines

28.3.20

Calendari hormonal

Brolla la deu de la rosella i tabaleja el seu cabal contra un temps ja sense busques. Tot pedra quasi bé. Tot pedra, pedra i gust de coure.

23.3.20

El lloc de les meues cendres

ORACIÓN

Subir al monte con mi padre quisiera.


Tener un hijo y trascenderlo. José

también de nombre.

Ser madre de un niño que me descendiera,

que me perpetuara. Bandera de mi

triunfo y supervivencia.

Ángel, pájaro, fruto de sí mismo;

hijo mío, nieto suyo.


Semen, concavidad, coraje. Cuidado y alegría.


De un hombre que escogiera(n) mis

entrañas. Y que fuera dominado

por mi cuerpo.

Señora, señora de mí y de todo,

dueña del mundo, hacedora

de vidas.


Sentarme al sol quisiera.

Con mi madre y la otras mujeres

de mi familia.

Las vivas y las muertas. Con mi hijo

en brazos.


Dormir cada noche quisiera con mi hijo en

un pecho y su padre en el otro. Embelesado,

hombre, doblemente por fín, de

mis entrañas.


Sin flores ni ortopedias.

Sin máquinas ni aderezos.

Salvajes, ahora sí, y con la otra media

vida por delante.


Hágase, así sea.

13.3.20

De les meves nits de l'ànima

CANTS DE BATRE 
Pocs animals no cloen les palpebres
Ausiàs March
 
Contra els cantells de la nit el son se'm trenca i al bol fondo un altre somni de rovell ple. 

Una de sola un parell mitja dotzena. De dos de cinc de deu. Mai no en són prou. Clares a punt vora el got d'aigua de malalt burleta.


BRESSOLADA

Ulls clucs
curulls 
de son i no 
en té prou 
sa nineta 
mai. 

- Te morirás de sueños. 

Són allà el seu fet, i els meus dits.

Del 8 de Març de 2020

Per a A. B. R., que l'odia.

La Juliana em va enviar un whatsapp per dir-me que ja hi havia les samarretes i els vasos d'enguany per a la barra, grocs -lògic, no, tia?!- i amb el logo del Casal. Jo no tenia putes ganes d'anar al concert ni tenia ganes de sortir, perquè m'havia passat tot aquell dia de merda fent-me fitxes dels power points que entraven a l'examen. I perquè coneixia la Juliana, que a la nit no controlava gens i sovint te l'havies de passar tenint-ne cura. Però no parava amb els missatges, que hi hauria la Paloma al punt lila, que ens hi ajuntaríem tooo-tes. I em sabia molt greu dir-li que no i deixar-la tirada.
Anava de negre, amb la samarreta deli els texans estripats als genolls, però amb les vambes megablanques; les arracades de cèrcol a les orelles, dels més grossos als més petitons. El mòbil en una butxaca i un monederet de pell a l'altra, d'aquells que diu que semblen un cony.

24.2.20

Lectura fácil (en català/valencià, De fàcil lectura)

La cultura moderna mobilitza dues idees, la identitat nacional i la prosperitat econòmica, com a arguments principals de la lliure adhesió. És la forma del que La Boétie ja havia analitzat al segle xvi: la servitud voluntària, desplegada ara com a servitud cultural. 
(...)
L'autonomia s'ha reconfigurat en autoobediència (...) Enfront de la servitud cultural, la crítica radical i el seu combat contra la credulitat i les formes d'opressió es converteixen en crítica de la cultura. És a dir en desemmascarament de la cultura com a sistema de subjecció política. Aquesta crítica no és la que es desprèn de la mirada externa d'un jutge extern, immune, sinó l'autodiagnòstic del cos i de les ments adolorides, sotsmeses pel mateix projecte de la cultura i la seva responsabilitat política.
(...)
I així fins als nostres dies, en què les institucions globals de la cultura s'han convertit en la seu permanent de la crítica cultural. (...) El problema és que la cultura es redueix a ser crítica de la cultura, la seva autonomia queda condemnada a l'autoreferencialitat (...)
Aquesta circularitat tancada és part de la nostra experiència pòstuma, ja que es tracta d'un exercici de la crítica que només pot moure's entre el que va ser i la impossibilitat de ser una altra cosa. Com un circuit d'aigua tancada, aparenta moviment però no va enlloc, i mentrestant es podreix. Cal sortir d'aquest bucle i situar la necessitat de la crítica en les seves arrels: la denúncia de les relacions entre el saber i el poder no té interès per si mateixa, sinó que només adquireix valor pels efectes emancipadors que té (...).
Nova il·lustració radical, de M. Garcés 
[La negreta és meua] 

Ja ho vaig pensar en el seu moment, que Morales ho havia fet molt bé en aquest sentit. En la literatura espanyola.

16.11.19

Ecologia del descans

Amagues tresorets, per a quan hi podràs tornar, a sota del coixí: els taps de les orelles; de vegades, el llibre, o la bandereta blanca de l'espígol. Amb alegria i amb recança. I amb la humana culpa de fer com fan els gossos.

4.10.19

Must-haves (2)

La de Palàcios és la nova samarreta de Nirvana.
Arreu
Limited Edition
 ,self merchandisi g