Pàgines

8.1.18

Germana pobra de Simenon

Filla d'un pare a qui ofenien les èglogues, que més voldria jo, tete, que poder escriure, també i així, melindrosament, a -i de- la mare...

25.12.17

Factura

Deixe el llum i el radiador encesos. Sempre —la por és poc sostenible, i sinestèsica.
Hi ha, més endavant a cada nit, una aturada en la funció onírica per a descansar-ne i fer clic, que, és clar, també l’aprofita el cos per a pixar. I clic.
És, doncs i així mateix, ordenada i pragmàtica. Però d’obres galdoses, ja que, en tornar a colgar-me, cap-hi-tot, tremole en la buidor.
Neuròtica.

15.12.17

El meu nom és...

Si sabera dir com havia viscut de xiqueta i com vaig viure de jove, m’articularia dramàticament com un heterònim d’Adília Lopes.

30.11.17

La resistència

A F. G., lo coc

El bol curull de poma a daus què vols amb la mel i el brull regalimant-hi com una lava entre els avencs, una catifa de flocs fromentals banyats per la pluja meteòrica de llavors, i pinyons de roentor lluenta sobre un rierol d'oli a raig -oh vida possible!- a l'oreig de la sal de la Terra, que n'és la del mar,
i endins!

23.11.17

La sonoritat del desert (2)

A los cincuenta, detectives salvajes.
Y detectives salvajes a los cincuenta.

(dels quaderns de Laura Jáuregui)