Pàgines

19.6.17

Absidal

Com un llinatge policromat pel cercle de Pedret és ara il·luminada la seua fesomia a dins meu.

18.6.17

No som competència -i molt susceptibles

Toda una vida oculta va proliferando, en esas reservas indias: clubes de lectura, recitales, talleres, con un público de tres, o diez, o cincuenta personas, generalmente mujeres maduras muy enérgicas y dicharacheras, con las cuales es un placer conversar. Son actos pequeños, próximos, casi íntimos y prácticamente ajenos a toda economía, en los que no se paga entrada ni el artista cobra, que uno hace por el placer de hacerlos y, cuando alguien le aprieta, con la justificación de que hace falta ejercer de gota malaya. A mí me recuerdan a la época en la que cantaba en un coro de aficionados, a aquellos viajes en que alguien de otro coro nos alojaba en su casa, entre todos preparaban una cena con tortillas de patatas, Coca-Cola y aceitunas (que siempre sobraban), se hacía el concierto y se cantaba “És l'hora dels adéus”. No es moco de pavo, aunque visto desde ciertas instancias pueda parecer un poco ridículo: pero es que el hazlo tú mismo es así. La pregunta, sin embargo, es cuánto tiempo se puede dedicar a ello. Aún peor: así, ¿llegaría usted a escribir Mason & Dixon?
Joan Todó, "Paterson y Catherine", ctxt.es, núm. 121 (14.06.2017)

Ni, sembla, el públic esperat, contra evidències i estadística. D'altra banda, ausades que sí amb l'anàlisi general -i completa- de l'autor.


8.6.17

Entròpica i funcionària

Desamic que m'ets, al tecleig suau de l'hora feinera els meus dits et pentinen novells. I sec a la teva falda en tendra cadira d'oficina matinera. 
Mes tarda mai de nou no t'hi arribes, amic, al lleure on tampoc no t'estimo no. 
I m'aguanto molt bé; de nit, llegeixo i pas et sostinc.
Encara en l'escriptura, que com tu jamés em parles parla, amic i desamic, potser demà t'esborraré sencer.

5.6.17

Literatura i psicomàgia (pseudo)acadèmica

Com són fetes les obres i què se'n deriva vs què dic que (em) diuen les obres amb l'escriptura delirant i buida del grafòman.

De la inconsistència dels gèneres i contra la ignorància de la lectora, que no és innocent...

31.5.17

El jo de l'enunciació

                                                           A. Gentilieschi, Susanna i els vells (detall)

Una jove per la boca de la qual parlen els vells? Amb relació al feminisme, paradigmàtic i de manual; a la crítica literària, un altre pinyol patri...