Pàgines

27.2.17

Joan Sales, caudillo immortal!

A. Gentilieschi, Susanna i els vells (detall)

Potser, allò que sí que deslegitima un premi literari són els contubernis (digitals), estrafets en debats acadèmics, de qui col·loca els texts de l'amic entre els finalistes i d'aquest amic enrabiat perquè amb això -i el seu gran art- no en va tindre prou i llorers. O, tal vegada, la crítica puntual, igualment flàccida i decadent, impròpia de lectors competents, que es desafecta -i això és tot?!- davant de la mesura d'úters, conys i vagines que refusa interpretar.
Fal·lo(go)centrisme sense vigor, que pretesament savi o poeta s'afigura desautoritzar veus que versen cossos que no aconsegueix sotmetre ni sublimar, però dels quals escarneix fatxendament i per privat l'alfarràs de pèls i de plaers.
Més enllà -o més ençà- de l'eixorca trempera lletraferida pàtria encara i sempre en lo procés de les olives, t'estic llegint, Maria Cabrera.

7.2.17

Hiperconnectivitat

En efecte, amics, fins i tot el pretés argument de la possible -i vostra, i provadament mítica- urgència, el refusa la meua indiscutible solitud.

3.2.17

Jo no sé de música, però sí de la (meua) vida...

En general tothom s'agrada de dir el vers aquell de les trompetes que l'havien precedida -i, d'alguna manera, a totes nosaltres prefigurades en ella.
Tanmateix, gairebé ningú no accepta la nostra arribada de timbals de Xostakóvitx.

La de Satie és música de ce-ta-cis. I no se'n pot cantar res de més formidable.

Hi hagué un home molt disciplinat que tocava el piano a la casa del costat. Passamà per al parquet de les meues vesprades, barana assolellada.

Em plau escriure amb l'ordinador mentre sonen l'ària inicial i la primera de les Variacions Goldberg. O, simplement, teclejar-hi. Com si era jo qui les tocava…

16.1.17

Prou(d). O Saldos: sexe i animal (i 7)

En l’anatomia gairebé simètrica del seu nom he llegit el secret morfològic de totes les tipografies. Me’n resten el ball i la balena. I les seues escriptures.
Al meu favor.

15.1.17

Saldos: sexe i animal (6)

CAPUTXETA VERMELLA AFTER WOLF

Cap al tard i cap al cau, m’adone que, en aquesta ciutat, tots els homes fan la teua cara. Són tu, però tu no els ets. De llop i d’ulls salvatges, també es mouen amb la bellesa rogenca de la rabosa caminant per la llinda del bosc.
M’ature sempre a temps: a la distància que al desig s’imposa; sense perdre les humanes formes ni descobrir-me presa, femella o canó.
Benferida -jo, sí- d’impossibilitat licantròpica.

14.1.17

Saldos: sexe i animal (5)

ÍNTIMA I GRAMÀTICA

Subjecte el desfici de séquia subterrània al palmell les mans s’apamen el cos amb sintaxi oceànica i sense període ni clàusules es predica suau com el panteix d’un gerundi

13.1.17

Saldos: sexe i animal (4)

IMAGO
i surts de casa com un antic guerrer prest al saqueig.
Com un persa.
Manuel Forcano

Desperte sobre la vesprada desclosa:
encara amb les ales esteses.
En apartar-me dels punts basals
el plaer em devia deixar clavada al llit
com un insecte ufanós,
emmarcat per a l'estudi
i l'exhibició.
Aprés la rara hora sèssil,
m'observe encuriosida.
Bella i comuna, i
amb l'escalfor necessària.
Presta al vol.

12.1.17

Saldos: sexe i animal (3)

DÉNIA I VENTS
e de vós sap lo qui sens vós està 
Ausiàs March

Oberta com flaire de muscat i baladrars en el cau secret de l'aigua la meua mà feia de tu
garbellaven els dits saba d'un retorn encara infestejat
llavors
salobre
i escridamar mediterrània

Les cigarres i la set en tensó contra el blau i la flor natural de l'aire

11.1.17

Saldos: sexe i animal (2)

LEVIATAN
navegant el solquen els vaixells, 
i Leviatan, que creares per jugar-hi. 
Salms 104, 26-27

They say the sea is cold, but the sea contains
the hottest blood of all, and the wildest, the most urgent.
Whales Weep Not! D. H. Lawrence

aleshores m’adono que és ben hora d’anar en mar tan aviat com pugui.
Herman Melville, Moby Dick
Trad. M-A Oliver
M’altamare
colossalment camaoberta
a l’engolida de tu
quasi abissal
a sota
         de la meua onada.

Emergeixes
sures
igualment m’acaces
la pell tota
m’ameres
del crit
les boques plenes.
Brolles.
I omplert el buc de salabrors
ja t’hi resta a dins.

Fins al pròxim combat.

10.1.17

Saldos: sexe i animal (1)

REI DE LES ABELLES

A dins de la mosquitera que cloïa el llit la calor m’abellava el pensament. M’obria. M’eixordava llavors el crit un eixam d’esserinohiets alats que congregat a fora es delia per libar en mi els teus sucs.

23.12.16

Propòsits (1)

-Tens de ser implacável, Lucy!
O meu nome é Lucy Barton, d'Elisabeth Strout (Trad. Rita Canas Mendes)

10.12.16

La princesa, el pèsol

Sense tavella comence el dia amb hectolitres d'aigua molt calenta cos avall. L'acabe amb una tassa del que siga quasi bollint entre les mans i, a glops, cos endins i nu.
Que s'adorm colgat per dos edredons deífics, pennats de fort gramatge. Com a dins d'una beina.

6.12.16

(Des)Articulisme vs Cànvit (o Sartreana)

Altra maniera intel·lectual* molt nostrada: descriure el fenomen i inhibir-se'n.

*Conveniu en l'adjectiu, per mor d'aquella tirada lexicogràfica nacional i bigarrada, generosíssima, fins i tot eleteística.