Deconstrucció de la lectora

Autoajuda (3)

2012-02-05T13:11:00.000+01:00

No defallesc, no em deixe caure. Hi insistesc. Sempre. Amb l'ajuda de deu. De dotze. De tretze: A mentira é recurso legítimo diante da inquirição abusiva ou apenas inadequada (A. Barros Baptista) De catorze i de quinze: Leer nos enseña a querernos mucho sin gustarnos demasiado (A. Gabilondo) Lo nostre pervindre està vinculat al de la resta de la humanitat (F. Mayor Zaragoza) I de setze. Més

Còdols

2012-01-21T12:52:00.000+01:00

Hui fa sis anys que va morir mon pare. I jo que sóc com ell, també, com ell, he decidit edificar. Alguna cosa més, però, que la casa d'altri. Como tú Así es mi vida, piedra, como tú. Como tú, piedra pequeña; como tú, piedra ligera; como tú, canto que ruedas por las calzadas y por las veredas; como tú, guijarro humilde de las carreteras; como tú, que en días de tormenta te hundes en el

El diccionari, la vida i la poesia

2012-01-10T19:42:00.000+01:00

A P.C.P., per les paraules que viuen i per les llengües mortes. L'accepció és un ordre social que ens preserva l'existència -si més no, l'entesa. Ara bé, uniformada d'inventari, empresona un arcàdic contínuum significacional. Els hàbits de la salut i els de la pròpia mort, quan veritablement en són -d'hàbits, vull dir-, poden ser represos amb facilitat si ens hi havíem deixat d'entendre.

Desiderologia

2011-12-12T22:08:00.000+01:00

-Maria Santíssima! I aquesta cara? -Me l'alafeta un arcàngel. -I la ploma, estimada? -Que vol que escriga. No sé si una gràcia; no sé si una prèdica. -I tan dolça flaire que amb vós és vinguda? -Devia ser el lliri, Isabel, devia ser...

(A)negar-se

2011-11-27T20:04:00.001+01:00

Aquell dia, el de la metamorfosi, el cigne, que no se'n sabia, s'enlairà superb. I alliberat -o això es pensava-, per fi. I per sempre. Els falsos germans -ànecs tots- aprengueren d'enveja i es redefiniren de ressentiment. Empetitits d'estupor i de vergonya mantingueren la filera. Lloca, la mare es reflectí a la bassa, planyívola, desesperada no de la bellesa perduda sinó de la que ja mai no

Encara jugue

2011-09-29T14:10:00.001+02:00

Hui faig 36 anys. I no sent què dir-ne.

Ho sabem, Professor

2011-09-09T00:00:00.000+02:00

El bon patriotisme és un sentiment dolorós perquè implica sempre una insatisfacció. Voldríem el nostre País millor que no el trobem. El narcissisme patriòtic a més d'inelegant és funest. Estem convençuts que el nivell espiritual de València, ara, és manifestament inferior al material. Però el seu redreçament depén de l'esforç col·lectiu, és a dir, d'un acte voluntari. Per al cultiu d'una

Trompeta desafinada

2011-09-05T00:29:00.000+02:00

Havia d'arribar el meu adéu a València. Ha estat hui, dit sia amb cap coherència amb el decurs de la nit. I no l'he sabut cantar. Tal volta alguna vegada ho vaig assajar. Coses del desig que no es fa carn sinó full en haver cedit a la imitació d'aquella melodia. Per arribar. Tremolor inicial Trona que s’acosta la pluja i, rabent, el desig em batega a la boca de l’estómac. Ja. Un

I bona nit, cresol

2011-08-26T22:57:00.001+02:00

A l'hora de dormir, el sostre és com un full en blanc. Apuntar els ulls cap a la porta i menestralment tancar-los és inscriure's al silenci. Què en conservaran les persianes? Baixades.

Ser (o ésser)[-hi], 82; voler, 102; viure, 101.

2011-08-22T02:29:00.014+02:00

Desde el carrascal [al terme de Castalla] veia á dos leguas de distancia el Maigmó, monte cuya punta cónica sobresalia entre los demás de la comarca, y pareciéndome aquel sitio el más oportuno para descubrir el pais, que yace al sur y norte, caminé hacia sus raices, y en dos horas subí á la cumbre por cuestas ásperas cubiertas de vegetales hasta dos terceras partes de la altura, desnudas y

Ara i res

2011-07-18T21:14:00.001+02:00

Aquells estius on els vius ja no viuen. I els morts, tampoc.

Mirabilia. Any VI

2011-07-14T16:24:00.003+02:00

De lo perdido, de lo irremediablemente perdido, sólo deseo recuperar la disponibilidad cotidiana de mi escritura, línias capaces de cogerme del pelo y levantarme cuando mi cuerpo ya no quiera aguantar más.Roberto Bolaño, AmberesEndreça a Entre paréntesisDes d'aleshores, però, no he fet sinó guanyar, i aprendre ratlla a ratlla a trenar l'escriptura que em recupera i em fa senyora de la llargària

El codi de la vida

2011-06-26T19:40:00.005+02:00

Saber-se amb perplexitat i certa recança fora de la pauta d'una època en no haver pogut assaborir per primera volta cap dels fruits carnerians sinó des de la sola meravella literària.Haver-se, potser, reconegut, esparsament i malalta en alguna mena de Bartleby i, tanmateix, bé per pur -i salutífer- instint de supervivència, bé per amor a la lletra fins i tot com a cabal reiteratiu, decidir que,

La sonoritat del desert

2011-06-21T21:10:00.005+02:00

Laura Jáuregui afirmava -i devia tindre raó- que Arturo Belano havia fet avant tota aquella chingada del realvisceralismo per amor a ella, en un darrer i conscientment inútil intent de recuperar-la.Les investigacions, però, no revelen cap altra obsessió que la del xilé per la pàtria i la literatura mexicanes.

2011-06-16T21:38:00.000+02:00

Faig vida xarcial

2011-06-04T11:28:00.015+02:00

ACTE DE CLOENDA DE LA TERTÚLIA #POETICAIDIGITAL A BARCELONAA O. i F., que sempre hi són.Sense haver aprofundit massa la idea, sempre gose sentenciar que la xarxa m’ha estat un procés de construcció i d’apoderament per raons que ara fóra llarg d’explicar i que tenen més bé a veure amb febleses íntimes. Si hi pense una mica més -i millor- , sent que aquests creixement i legitimació personals

Apoderaments

2011-05-17T20:45:00.007+02:00

Anys de veritable construcció d'un procés d'apoderament: aquest blog, la xarxa.Vull dir, amb 1entretants, hem organitzat una trobada amb Víctor Pàmies:Targetó d'invitació presentació Amb cara i ulls a Ca Revolta (València)Veniu, veniu!

Passatge a Liorna

2011-05-13T21:01:00.009+02:00

Aquest apunt reporta -no tan fidelment com voldria- altre, escrit l'11 de maig i ara desaparegut a causa d'algun problema tècnic de bloggerPerquè són en una casa que gairebé ja no m'ho és. No puc, doncs, revisitar-los ara. Tanmateix, me'n resten els records de lectures antigues: un car vaixell que salpa i mai no arribarà a Liorna, de Riera; o el paràgraf final del temple de Forcano, que vincula

molt devotament

2011-03-17T17:29:00.005+01:00

pare,no sabies llegir ni escriure.no sabies de lletra.analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escoltei l'entenc desdenyosament injust.caldria matisar.hom no pot dir analfabet impunement.Intuïtiu em vares dur als millors mestres de venusa,més endavant de roma,i fins i tot em vas permetre d'anar a grècia.com t'ho podria agrair, pare.em

Dejú

2011-02-14T19:18:00.004+01:00

Las mujeres de aquella família sentían una pasión autística por camelias, rosas i nada más. Escasa inclinación hacia los seres humanos. Lo encontramos reprobable. No sé por qué digo "encontramos". Quizá sólo pienso en el gemelo de Johannes. A mi lado no hay nadie que pueda juzgar u observar siquiera a las mujeres que piensan con exclusividad en sus flores. Dedicadas en cuerpo y alma a cuidarlas.

Curs(A)

2011-01-29T12:42:00.003+01:00

Supero el quilòmetre trenta-cinc. D'aquí en endavant és terra incògnita. No he corregut mai més de trenta-cinc quilòmetres seguits. A mà esquerra s'alça una serralada rocosa i escarpada. A simple vista es veu pelada, sense cap camí de pas. Em pregunto quina mena de déu la pot haver creat. Està coberta d'una pols blanquinosa. A mà dreta hi ha un oliverar que s'estén fins a l'infinit. I la forta

Identificació amb l'autor

2011-01-14T20:42:00.003+01:00

Faig camises de dormir i combinacions per a un magatzem de luxe. Això sí, ho faig magistralment. Tinc una màquina i un maniquí i el meu desig més fervent és de veure-ho tot en flames. (...) Aspiro com a suprema felicitat a posseir un vestit de gasa negra amb estrelles brodades, pailletées, un braçalet bonic i moltes sabates exquisides. (...)Mercè Rodoreda a Anna Murià; citada per Mercè Ibarz a

Divisa

2011-01-02T11:09:00.004+01:00

La literatura és ardiment(Lectura agosarada -potser gens sàvia; ni original- dels capítols CLXXX, CLXXXI, CLXXXII, CLXXXIII, CLXXXIIII, CLXXXV i CLXXXVI del Tirant lo Blanch del cavaller valencià Joanot Martorell)

Encaixar

2010-12-20T19:24:00.009+01:00

Per restar vulgaritat a la circumstància, la lectora es pensa com aquell del poema, i tot i no partir-se de la terra, tancar-hi una casa l'obliga a deixar algú -algú altre- plorant entorn; i tot de llibres arrambats junt a les andròmines d'altri.Al cau on li és obligat de (re-)fer-se('n), car ara ja s'hi troba com la bèstia d'aquell altre, tot són proves i provisionalitat. Trivialitza l'assumpte

Discreció

2010-11-21T17:55:00.001+01:00

La intimitat més descarada cal encriptar-la amb les fórmules de la poesia.

+1 Diagnosi

2010-11-10T19:27:00.004+01:00

O sea que Londres, a ese nivel, fue un golpe bajo, como un anuncio. Había vivido a la altura de sus ideas, había vivido corriendo, pero de pronto se había tropezado y habia caído. De alguna manera muy molesta se había tropezado y había caído en algo que le dejó trabadas las piernas en su carrera. Londres, su primer viaje de muchacho libre, significaba un despliegue de energías sin límites, sin

Mèdium

2010-10-30T20:17:00.004+02:00

¿Serà veritat l'existència invisible d'aquella misteriosa filera de morts de què parlava l'àvia Mercè, donant-se les mans els uns als altres com per no enfonsar-se definitivament en l'abisme, el darrer dels quals -el que nosaltres hem conegut en vida- té el braç estés i la mà oberta fins a fer-nos pessigolles a l'esquena o als peus, sempre sota nostre, enfonsats en el món invisible i enganxats a

Autoajuda (2)

2010-10-22T21:51:00.003+02:00

Hasta ese momento pensava quedarme a vivir en Chile. Pero cuando me soltaron, dije: "yo me marcho". Yo he sido feliz todos los días de mi vida, al menos durante un ratito. Incluso en las circunstancias más adversas. R. Bolaño Com és un decàleg amb dotze punts?

Tristia

2010-10-10T16:30:00.004+02:00

Per caminar en aquest bandejament i en la solitud -antiga, verament- que en transversala -immensa- les distàncies i cada estada -petita-, he tornat a llegir com un animal adolescent.Cada quefer anticipa i prepara el recorregut de la lectura. El segrest.No (hi) cerque conhort sinó retorns -o arribades.D'aquells carrers estant tot és suspés.No escric cartes.

Regne animal

2010-10-07T21:37:00.004+02:00

-Bueno -dijo Gregorio, convencido de ser el único que había conservado la calma-. Enseguida me visto, recojo el muestrario y me voy. Me dejaréis que salga de viaje, ¿verdad? Ya ve usted, señor gerente, que no soy testarudo y que trabajo con gusto. Viajar es cansado; pero yo no sabría vivir sin viajar. ¿Adónde va usted? ¿Al almacén? ¿Sí? ¿Lo contará todo tal como ha sucedido? Uno puede tener un

Arxivística

2010-09-26T21:18:00.008+02:00

-O, capità! ¿E de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns aveu tenguts yo.n só stat archiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'o, yo us clam merçé, e no em vullau amagar res que de vós sia.J. Martorell, Tirant lo BlanchQui em va fer d'avi ja no recorda. La malatia i l'atzar han fet que ara que ja no cal que em vigile, la meua finestra enfronte la seua. Ací

Dic Estellés i seguesc el camí

2010-09-04T17:03:00.016+02:00

Quan vaig arribar als seus versos per obligació escolar -pública i valenciana-, ignorava que si se seguia l'avinguda que hi havia al costat de casa s'arribava en poc de temps al poble del poeta. Prèviament, però, ja m'estimava València. Perquè hi vivia i la vivia aleshores adolescent -jo- i trista -totes dues.Trobar la ciutat dignificada fins a l'extrem de la literatura i real des de

Llicència -amb assignatura pendent.

2010-08-30T00:33:00.004+02:00

Encara no he llegit Màrius Torres.

Amb molt de gel

2010-08-24T23:48:00.007+02:00

Robinson Crusoe, de D. Defoe; Te llamaré Viernes, d'A. Grandes; Completamente Viernes, de L. García Montero. Em vaig obligar de ben jove a acabar la primera -encara no coneixia el decàleg aquell-, vaig deixar-me ferir en un dels primers intents postadolescent d'entendre l'amor per la segona, i m'he fet gran tot provant de procurar-me gintònics divendres com els del tercer. Hui, que és dimarts,

Jeito (ou Quinto Percurso)

2010-08-10T22:16:00.006+02:00

He pujat al 28. Quan es deixa Graça i s'enfila São Vicente para Ladra he vist en el banc d'una mena de jardinet enreixat una dona, aparentment del terreny, grossa, pobra, malvestida i sentada de qualsevol manera, que llegia un llibre. He fet tard a fotografiar-la.Una mica abans, en Martim Moniz, un jove, d'11, 12, potser 13 anys, s'enganxava a la part posterior d'un tramvia que pacientment

Alerta

2010-08-09T14:33:00.003+02:00

Fa un oratge desmoralitzador.Hi ha l'escriptura que raja i ens mulla; i el cabal de la no escriptura, un cert discurs subcutani que, tanmateix, amara aquella.És agost i fa calor i cada u sua el que més endins l'enfebra.

Zoològica

2010-08-08T22:09:00.004+02:00

No és, doncs, l'exigüitat de l'àrea o de la població allò que crea greus dificultats a l'expandiment d'una plena literatura: el danès, amb quatre vegades menys de població que Occitània, té una literatura tan ampla que dins seu no s'han trobat pas encongits des d'un Andersen fins a un Kierkegaard. No és la mida, sinó la possessió de la totalitat de les funcions necessàries allò que determina

Quarto Percurso

2010-08-05T21:47:00.005+02:00

E acima de tudo há a voz e o humor, o tom e a sintaxe, aquilo que te está, cidade, mais no íntimo. Falo, é claro, do imaginário vocabular e da construção da frase que por si sós se fazem ironia. Ah sim, uma ironia arguta e tão fechada que pode ir do elogiar em travessura à provocação de mau destino, tal qual como o calão em constante mutação de cada bairro.Isso e acento privado do gesto e do

Ferocitats

2010-07-31T14:07:00.009+02:00

Momo, l'orfe.La gràcia era que l'espectacle era mecànic i innocent, i un ja sabia que aquells pallassos no patien ni es feien grans, i que tampoc no es moririen. Era completament diferent de tot en tots els aspectes. Fins i tot el camell era bo, al contrari del que indica el seu nom. Un somriure li omplia la boca, i es balancejava com una matrona xacrosa. Tothom era feliç en aquell circ irreal.

A mon vijares

2010-07-22T16:12:00.005+02:00

-Jatsia -dix ell- que algun feel cristià no deja ne, si savi és, puixa morir sobtat, per tal com tots temps, pensant que la mort li és prop, deu esperar aquella, no solament a cascuna hora, mas a cascun moment, emperò, pus entens que la mia és estada sobtosa, darté raó perquè és estada aital. Alguns singulars dels regnes que jo posseïa, havents iniquitat e enveja a tu e a alguns altres servidors

Sóc dona sola

2010-07-14T16:15:00.005+02:00

Escurava. Amanyagava amb el fregall tot de trivialitats domèstiques. Amb un oi molt de l'època, mentalment preferia les menges i els menjucs caniculars... Si pense "no m'agrada tot", òbviament, sé allò que m'agrada. Si pense "tot no m'agrada", això, tot i no ser tan obvi, també em fa sabedora que cap cosa no m'agrada...Fiblant és el subtil aixovar amb què fem que tot siga cap cosa i cap cosa (no)

Document d'identitat (2)

2010-07-10T15:36:00.007+02:00

Als Països Catalans l'idioma comú es troba geogràficament perplex i indefinit. No hi ha cap alternativa contra aquesta sinistra maquinació de l'unitarisme espanyolista, sinó és una represa àmplia de l'autoconsciència més elemental. I de Salses a Maó, i de Fraga a Elx, i d'on siga on siga, la reclamació del català com a idioma normal ha de ser terminant. Les dissidències localistes, a les Illes i

(Re)Novadora

2010-07-02T19:02:00.008+02:00

A V. Pardo, per les seues paraulesPUNT LLARGARA que a l'escolahan donat punt llarg,tenim tot un estiuper recuperarel malnom de les coses.El món tornarà a estar poblatde cavallets de serp,de dones i bous d'aigua,de boques de lleó...L'estel del porqueretencalçarà les cabrelles,cel enllà.Un espetec de cuixesdeixarà de ser rònegament anatomiaper tornar-se pornogràfic.El sexe i la mortseran per

Document d'identitat

2010-06-29T21:01:00.003+02:00

Des que vaig arribar a l'edat que es té enteniment, no he parat de sentir a dir, amb encoratjadora insistència, que el Brasil i Portugal són dos països germans, de sangs encreuades i limfes barrejades, i molta història d'anar i tornar. Quan aquí, fa uns quants anys, vam descobrir que la ploma inconstant i variada de Fernando Pessoa havia escrit allò que la seva pàtria era la llengua portuguesa, i

Valencià del (pedregós) carrer

2010-06-25T14:23:00.006+02:00

Com tots els dijousos me n'anava a pendre un xocolatet al carrer de les Roques. Però no poguí passar de la botiga dels paraulles del número dèsset, perquè una xicona amb la castanya torta em donà l'alto. Xe, una bellesa, amb el monyo llarg, negre, i una arracà a la part esquerra del nas. I en això que cridà: Visca la Mare de Déu d'Albalat dels Sorells! i sense deixar-me temps a retrucar-li se

Lectures atònites, revelacions imminents

2010-06-13T16:50:00.010+02:00

El deseo de leer surge a través de intersubjetividades gratificantes y compartir es inherente a la lectura, como a todas las actividades de sublimación.M.Petit, El arte de la lectura en tiempos de crisis.En la societat 2.0, la desvertebració i la anormalitat culturals, són, sobretot, responsabilitat, alhora que simptoma de la consciència de pertinença/no pertinença a la comunitat, dels individus

Catàstrofe i recepció literària

2010-06-09T19:34:00.004+02:00

He llegit El xal i m'ha fet mal.Pocs destins deuen ser tan onerosos com el de la persecució, l'anihilament i l'extermini i en qualssevol de les vergonyosament nombroses manifestacions que l'ésser humà és capaç d'inventariar, cap dolor tan reiterat i transcendit a metàfora com el de la figura (literària) del jueu -que mantinc ben allunyada, per cert, de la de la persona sionista, radical i

Llibre del coch

2010-05-25T19:31:00.013+02:00

Post coitum omne anima tristeLa decepció és una coca de massa fina mal cuita.Durant dies havies disposat els ingredients, primer. Bàsics. Tot obeint processos químics que ignores, els vas barrejar talment i quan calia. S'hi estovaven. Arribada l'hora hi vas abocar les delicadeses amb què havies fet rebost. I vas pastar. Novament.Però ai de la desmesura del caliu del forn, de la llanda; d'aquestes

La mel i la pena

2010-05-15T18:03:00.005+02:00

Al caliu d'aquest blog, troben que la Deconstrucció paga la pena. La ploma, doncs, vol acaronar-hi amb paraules, sadolla, tan substancial delicadesa de l'autora; que ens gebràvem d'invisibilitat. Gràcies Queti.Perquè ens nodrim de la bona companyia, heus ací la meua taula de blogs. Convidats esteu al tiberi:A Cidade SurpreendenteEines de llenguaDe l'horta estantFluxSalmsAprendre llengüesProjecto

En despertar...

2010-05-11T22:02:00.000+02:00

lalectora Les noves del Bernat van estar absurdes per a Desig; talment un punt de llibre en un altíssim poemari. #microrelats #manel 10 May 2010 from HootSuite -- this quote was brought to you by quoteurl

Nuesa

2010-04-26T22:16:00.006+02:00

Devia ser migdia quan l'he vist. L'he deixat estar i he continuat recorrent la Fira. Poc després hi he tornat. Tot seguit Mi abuelo era a la bossa. En el temps poc raonable que em concedesc per becar l'he llegit. Sencer.Hi he trobat:Yo soñaba con tener media melena con flequillo, pero mi madre me llevaba a la peluquería para que me dejaran el pelo bien corto.Mi padre nos hacía crujir los nudillos

Sinestèsia

2010-04-25T22:04:00.002+02:00

Es buidava en mi,i una glopada de mel em pujava a la boca.

Materials aïllants i netejavidres

2010-04-01T21:28:00.011+02:00

Les cortines són avarament gruixudes per no ser vista des de fora. I clares amb justesa.Això, darrere dels vidres de la finestra -els quals, per cert, si m'hagués molestat a descórrer el drap que vos descric, hagués trobat bruts d'un hivern de pluges i freds forasters-, m'ha permés suposar esplendorosa la vesprada que he esmerçat a enllestir tasques, segons el banal èxit de les quals em

Infinita

2010-03-17T17:44:00.005+01:00

A medianoche despierto con la sensación de que he escuchado entre sueños tu voz...El último de la filaHui mon pare haguera fet 62 anys.

Collonades

2010-03-08T13:19:00.005+01:00

Ja veuràs, petit Momo, quan siguis gran t'adonaràs que hi ha marques externes de respecte que no volen dir res, com els collons, que són un accident de la naturalesa.R. Gary, La vida al davantPasse pels anys i sembla que assolesc aquella grandària necessària que em permet respectar-me intrínsecament. I deu ser ara que, finalment, actue amb naturalitat...

Negligència festival

2010-02-26T21:01:00.006+01:00

De vegades hem de compartir alegrement la pena en l'hàbit dels dies de cada dia i s'esdevé penós haver de recloure l'alegria de les jornades que demanen vesta cerimonial.(La precisió conceptual del títol d'aquesta entrada és de Vicent Ferrer. No n'he sabut trobar el sermó. Mira, potser sóc a temps d'escriure-hi Ofici quaresmal...)

Per sempre més

2010-02-22T20:59:00.006+01:00

Dic: Espriu, com que ja vaig arribar de gran a la llengua catalana (hi ha qui es tiny els cabells, jo, a més ,vaig canviar de llengua -opció que, ací, d'altra banda, era i és legítima i que no sols et proveeix d'una necessària contraidentitat sinó també d'una rara complexitat psicològica), no em retornava els noms sinó que, més aviat, me'ls donava. Aigua, terra, aire, foc les portava de l'escola;

Presumpcions

2010-01-28T19:27:00.008+01:00

Sóc jo qui no la pot veure sencera cada nit, tanmateix he aprés a dir-ne fases de la lluna.Què em deu fer dir qui em fantasia?

Malaltia estacional

2010-01-14T20:17:00.002+01:00

De blasfemar l'hivern no alabat la primavera.

Refer-se

2010-01-10T20:20:00.000+01:00

Ha dit: m'esforce molt -molt!- a ser qui sóc.

Fin de (un) año

2009-12-31T17:22:00.011+01:00

A D. i a D., que m'ensenyaren a l'estiu paraules que aprengueren de xiquetes.(Aquesta és una entrada molt endarrerida i circumstancial. Sentida ausades si fa temps, l 'escric ara per fer-ne parell el còmput anual i traure profit dels meus manuals d'autoajuda:... hay otras operaciones mentales que parecen cumplir un objetivo similar: conseguir explicarme a mí mismo lo que me sucede. Por ejemplo,

Misèria

2009-12-18T17:02:00.002+01:00

Hui he fet almoina perquè me l'han demanada en valencià.

Examen (de consciència)

2009-12-13T16:18:00.007+01:00

Aminatou Haidar és el gran No, el gran refús. Molts catalans (amb tal gentilici), si així ho han decidit, exerceixen el seu primer gran Sí. Jo em limite -sense vels- a fer alguna cosa, poc femenina, però, sobretot, pregonament valenciana: una entrada al blog -ben sentida, això sí- cada diumenge. De vesprada, normalment. Fada i reiterativa. Petitburgesa, també.

Trobar(-s'hi)

2009-12-06T18:45:00.009+01:00

Ahir m'esperaven les cosines i qui em va fer d'avi, parada amunt parada avall d'un mercat que ja no és a prop de casa. Impossible estacionar als voltants. Vaig marxar, buscant consol, a les llibreries del centre. N'hi vaig trobar.Hi ha algú que en algun llocllegeix aquest poema.Jo també estic llegint-tea través dels meus versos,que els teus ulls van seguint.Dels pocs llocs on trobar-nosun d'ells

Ploricons i coses velles

2009-11-29T12:13:00.010+01:00

Hui:En la escuela las incursiones en la literatura consistían más bien en dictados que evocaban un mundo obsoleto, campestre. A base de fragmentos de escritores de los que hasta el nombre he olvidado, querían meternos en la sangre a Francia y sus provincias. No me atraían para nada, pese a que mis abuelos habían nacido en ellas. Justamente las habían abandonado por la ciudad. Cuando llegaba el

Me llamo Benno von Archimboldi

2009-11-15T19:53:00.006+01:00

Deu ser que és diumenge i els plaers privats s'extremen: qui fretura d'una feina d'aquesta o d'aquella manera si els més alts moments de plaer i de realització intel·lectuals els passem a la taula, al llit o al sofà?

Calma

2009-11-09T16:59:00.025+01:00

No poder fer anar la pròpia vida sense la que d'altres ja han (d)escrita deu ser aquella cosa que en diuen el viure literari.I de viure amb veritat i bellesa; sense amagar cap cobriment de cor sinó explicitant-lo amb tot de boniquesa per tal d'invocar forces i alegria, en diré jo des d'ara viure amb art.Retratada així, pense, com sempre, la Renée Michele i, voilà, sense cap esforç note com

Tempestat d'aire

2009-11-08T20:31:00.015+01:00

Dimecres a 18 de agost 1593, a les sis hores de la vesprada, i vespra de sant Lluís, se mogué gran tempestat de aire i rellamps i eren ponent i tramontana. (...). I io anava a casa, que estava a l'hort de mon pare al carrer de Morvedre, i me haguí de llançar gitat boca avall a la llarga en el pont dels Serrans que em volava l'aire, fins passats set o huit credos, que m'alcí ab gran treball i ab

La mort i una certa primavera

2009-10-31T16:35:00.009+01:00

A la hui coberta de boira horta de València encara hi ha en flor blanc els tarongers i esparsos els cementiris curullen de flors i de gent. La flaire és trasbalsadora i mentre, perplexa, vaig i vinc per la via novament angosta, maquine un àpat, que durés més de cinc, de sis, de vint anys; en què brindar pels amors que fan nàixer la ràbia fundacional. Llavors el cos recorda aquella i aquella

Gènere (literari)

2009-10-26T23:34:00.006+01:00

Ubicar-se

2009-10-24T19:05:00.004+02:00

Hi ha un trànsit obligat des dels terrats de Benimaclet al passat on la mare encara s'està.Des de l'altura assolellada m'ho afigure, car no ho veig, com un desguàs d'asfalt. El punt on conflueixen els carrers dels doctors Peset Aleixandre i Nicasi Benlloch amb les avingudes de Campanar, de Burjassot i del general Avilés.Ratlles, òbviament, gens memorables transcendides. Ben allunyades de

Legitimar-se

2009-10-04T12:56:00.007+02:00

Mon pare, que s'esforçaria a llegir qualsevol cosa que jo malescriguera tot i saber que no n'entendria ni un borrall, va construir l'IVAM i es trobava amb els companys de colla a l'Almoina quan les màquines hi van deixar al descobert el jaciment i les restes que ara s'hi exibeixen.Contava a casa, cansadíssim i ple d'ira, que un alt càrrec, el cognom del qual, per cert, paral·leleja l'edifici

Fer-ho molt bé

2009-09-30T17:49:00.003+02:00

Per poder fitar l'altre quan ens ho explicarà en passat, fent servir morosament la primera persona i abusant, potser, de la segona.

Perplexitat

2009-09-29T05:11:00.000+02:00

Avui faig 34 anys.

Fer-ho millor

2009-09-25T09:06:00.006+02:00

Perquè irremeiablement ens haurem d'explicar en passat i, per ser exactes, en tercera persona.

Fer-ho bé

2009-09-24T22:47:00.004+02:00

Precisament perquè de tot s'acaba parlant en passat i, quasi sempre, en tercera persona.

Des de Mallorca a... Mequinensa

2009-09-09T23:20:00.005+02:00

La vida és curta, ai!Jesús Moncada se'n fotia una mica i ens convidava a traure profit de cada dia amb aquestes citadíssimes ratlles del conte que dóna nom al famós recull:No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guati, fixi's en aquella noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a

De comprar-me vestits

2009-09-08T21:52:00.005+02:00

I de tornar, honradament, al meu país.

Odissea

2009-08-13T13:37:00.002+02:00

Faig via. D'única certesa, el diccionari.

Colps d'agost (1)

2009-08-06T11:27:00.002+02:00

L'última vegada que vaig venir a Barna els vaig dir [a la mare i a l'oncle] que no tornaria fins que no haguessin venut la casa i que esperava amb calma que els sostres els caiguessin al cap. Mercè Rodoreda a Joan Sales. Cartes completes (1960-1983).-Que n'ets de patètica, Salander -va deixar anar en veu alta. Stieg Larsson, Els homes que no estimaven les dones.... i continuo vivint com vaig

...per tal que no corrompa l'aire...

2009-08-03T13:06:00.004+02:00

Pare, ¿e què farem si lo tiran és tal que no regoneix major, o, si n'hi ha, no li obeirà, ne lo senyor no el gosaria punir, ans nostres clams tornarien sobre nostre cap? És, encara, lo dit tiran pus poderós que nós, ne nós no li podem soberguejar públicament sinó ab cautela, ne, per consegüent, li podem dar comiat; ne podem recórrer al papa, car ell no li obeiria en aquesta part, e ans lo papa

Dels plaers immensos, l'estiu

2009-07-27T17:38:00.004+02:00

Aquest matí, a la piscina, l'Aitana m'ha fet veure que sóc una elfa a la terra, una persona a la mar; al foc, una dona i, a l'aire, un àngel. En canvi, Aitana diu que ella sempre és una sirena. A la mar, a la terra, al foc i a l'aire.Jo sé, però, que també és un àngel a la terra, una fada del vent i, amb els anys, sense cap dubte, serà una dona de foc.Em mira, em somriu i amb el cap fa que no.

La vida temporal i el temps de la lectura

2009-07-21T16:53:00.008+02:00

Els últims dies de mon pare van estar, també, una novel·la de 784 pàgines. Esperàvem, ens dolíem, llegia. La lectura era ja un treball de dol. Qui nega la pèrdua, evita la literatura, ens diu Michèle Petit.Llegia. I, durant molt de temps, em vaig deixar viure. Va estar el temps de la sola lectura i d'un cert treballar-me d'aquesta que, diligentment, m'han anat menant a un nou temps de vida.Un

Bàlsam

2009-07-18T13:49:00.002+02:00

Tot de possibilitats cal·ligrafiades al calendari.

3 anys

2009-07-14T20:11:00.002+02:00

Des d'ací fins ací: escandall, maó, adob, taulell, pedra, destral, fang, cisell, terra, fusta, bastida, mall... Quelcom en construcció

L'amant educat

2009-07-12T17:43:00.008+02:00

Haver-s'hi arribat des d'aquell que n'ignorava les estances i també evocava Súnion i haver-hi trobat, si més no, la joia de la mesura i una clàssica felicitat.FELICITATFelicitat, ¿no en tens prou de seure a ma taula,d'acompanyar mes vies, de compartir mon jaç,que encara sotges si em prendries la paraula?Digues-me, ¿què en faràs?C. RibaI, ara, entendre de nou, dins meu i en les paraules dels

Nova edat

2009-07-06T18:19:00.003+02:00

Agombolada, alephica, al bell mig de mi mateixa.Sense galivança, però.O aconseguir el seny a queixalades.

De dins estant

2009-07-02T20:09:00.009+02:00

... un lloc tancat. I un espai de trànsit. Que a recer de la bellesa i la quietud de la pedra, es transcendeix la flor fins la fermetat i el sentit.

Cultura

2009-06-30T07:16:00.006+02:00

I el país, sobretot, als títols de crèdit.

Gramàtica descriptiva

2009-06-26T15:19:00.006+02:00

Sabré enunciar formes i usos d'aquesta nova textualitat de viure amb període complex i mots fins ara inconeguts.

Ser-hi o no ser-hi.

2009-06-25T11:02:00.004+02:00

I d'altres responsabilitats inqüestionables. Tothora i arreu.

Enigma oníric

2009-06-23T11:18:00.003+02:00

Hi ha dies en què Déu és molt vell.Caldrà tindre'n cura, doncs.

Sine qua non

2009-06-19T18:54:00.002+02:00

Té nom i el sé. El faig servir. Algú comprèn.

Boato i vanaglòria (i 400)

2009-06-14T22:32:00.005+02:00

1645 Processó del Corpus / Dijous a 30 de maig 1619, feren la processó del Corpus i tornaren de nit prop de les deu hores. Acontengué que la muller del marquès de Moya estava davant la Diputació en una finestra de N. Ferrer, llibrer, ab dos coixins reclinada perquè estava dita marquesa indisposta, i lo virrei estava en la finestra de la Diputació en l'ordinari balcó; i lo virrei li envià a dir

Tampoc no

2009-06-13T08:59:00.002+02:00

Pecunia non olet? N'hi ha que, com una harpia, ho empudegaria tot.

Cabal

2009-06-09T22:27:00.007+02:00

Talment s'eixamplen les línies vitals, l'escriptura decorre per nous espais.

Avarícia ( i ira, i supèrbia, i accídia)

2009-06-07T08:24:00.005+02:00

Capitalment. Per mor de la significació i, més exactament, de la normalitat (la meua, la teua, la d'aquell...) democràtiques: aquesta vegada, no.

Modelatge

2009-06-02T01:08:00.005+02:00

El vídeo, fet -això s'hi diu- expressament per a un nombre reduït de persones, fa servir la versió castellana del film Gladiator i, és clar, una analogia que és testosterona pura -Pus mascle, que li acabe de llegir a Riera-, tan simple i tan marcial que inhibeix en mi, que no m'agrade d'aquest esport, qualsevol altra identificació romàntica. I, quan dic romàntica, vull dir nacional.Ara bé, ho

Embadaliment

2009-05-31T21:05:00.002+02:00

L'ànima suspesa d'una bellesa tota de mel.

Mestratge d'arrel

2009-05-27T19:58:00.007+02:00

Mirà cap a dins l'església, com volent perllongar una cerimònia que era preferible a aquella manera d'enfrontar-se amb la realitat de l'absència definitiva del fill, i veié que algú, potser l'escolà major, anava apagant els ciris alts ofegant-los la flama mitjançant un petit con de llauna subjectat a una canya, que manejava de manera implacable amb un pols acuradíssim. La dona, sempre sotmesa a