Nova edat

Agombolada, alephica, al bell mig de mi mateixa.
Sense galivança, però.

O aconseguir el seny a queixalades.

De dins estant

... un lloc tancat. I un espai de trànsit. Que a recer de la bellesa i la quietud de la pedra, es transcendeix la flor fins la fermetat i el sentit.

Cultura

I el país, sobretot, als títols de crèdit.

Gramàtica descriptiva

Sabré enunciar formes i usos d'aquesta nova textualitat de viure amb període complex i mots fins ara inconeguts.

Ser-hi o no ser-hi.

I d'altres responsabilitats inqüestionables. Tothora i arreu.

Enigma oníric

Hi ha dies en què Déu és molt vell.

Caldrà tindre'n cura, doncs.

Sine qua non

Té nom i el sé. El faig servir. Algú comprèn.

Boato i vanaglòria (i 400)

1645 Processó del Corpus / Dijous a 30 de maig 1619, feren la processó del Corpus i tornaren de nit prop de les deu hores. Acontengué que la muller del marquès de Moya estava davant la Diputació en una finestra de N. Ferrer, llibrer, ab dos coixins reclinada perquè estava dita marquesa indisposta, i lo virrei estava en la finestra de la Diputació en l'ordinari balcó; i lo virrei li envià a dir que llevàs los coixins de allí, i ella li envià a dir que por estar indispuesta los havia posat. Replicà lo virrei i li envià a dir que per lo càrrec que representava de rei que els llevàs, i ella replicà que ella era filla del duc d'Albuquerque i que tots eren ben coneguts, i llavors ella féu llevar los coixins i posar dos gelosies i així véu la processó.

P.J. Porcar, Coses evengudes a la ciutat i regne de València (Dietari 1589-1628)

Tampoc no

Pecunia non olet? N'hi ha que, com una harpia, ho empudegaria tot.

Cabal

Talment s'eixamplen les línies vitals, l'escriptura decorre per nous espais.

Avarícia ( i ira, i supèrbia, i accídia)

Capitalment. Per mor de la significació i, més exactament, de la normalitat (la meua, la teua, la d'aquell...) democràtiques: aquesta vegada, no.

Modelatge

El vídeo, fet -això s'hi diu- expressament per a un nombre reduït de persones, fa servir la versió castellana del film Gladiator i, és clar, una analogia que és testosterona pura -Pus mascle, que li acabe de llegir a Riera-, tan simple i tan marcial que inhibeix en mi, que no m'agrade d'aquest esport, qualsevol altra identificació romàntica. I, quan dic romàntica, vull dir nacional.

Ara bé, ho haveu vist?! La taula de l'entrenador és plena de llibres.

Embadaliment

L'ànima suspesa d'una bellesa tota de mel.

Mestratge d'arrel

Mirà cap a dins l'església, com volent perllongar una cerimònia que era preferible a aquella manera d'enfrontar-se amb la realitat de l'absència definitiva del fill, i veié que algú, potser l'escolà major, anava apagant els ciris alts ofegant-los la flama mitjançant un petit con de llauna subjectat a una canya, que manejava de manera implacable amb un pols acuradíssim. La dona, sempre sotmesa a l'adoctrinament de la santa església, comprengué que allò era significatiu com una paràbola i que calia treure'n , com de tot quant allà es feia, un bon encomanament. Els ciris en perdre la flama romanien erectes pervivint en unes llargues coes de fum blanquinós que es refregava una estona pels esculpits daurats del sagrari abans d'elevar-se en direcció a les voltes, esvanint-se finalment, a mitjan camí, dins l'aire sacralitzat. Comprengué que Déu, que es manifestava de totes les maneres, amb ella es donava a entendre d'aquella forma, i aconseguí desxifrar, mentre mirava el seu home, que la divina Misericòrdia signava per a ells dos l'actitud a seguir des d'aquell mateix dia, que no podia ser altra que la sufocació, dins les seves vides, de tot quan fos flama, però fent cura de mantenir viu l'esperit, i orientat, com aquell fum, cap a les altures.

M.A. Riera, L'endemà de mai

Recorde -ben possible és, doncs, que siga fals- haver llegit, en el dietari de Valentí Puig, que a la llengua catalana li falta prosa per crear, per traduir, per fer ciència... Potser, vaig pensar. I mancava de paraules.
Ara, aquesta revelació.
Jo només freture de lectures.

Oh vida! oh noble sort!

La d'aquell que troba qui li permet d'estimar com s'estima la terra: radicalment.